Hemorroidectomia: què cal saber

Les hemorroides són venes inflades a la part final del recte i l'anus, que poden sagnar i, amb el temps, fer-se més grans i doloroses. Poden estar fora de l'anus i veure's fàcilment (hemorroides externes) o dins del canal anal i no veure's (hemorroides internes).

Causes:

Les hemorroides són molt comunes i poden ser causades per:

  • Estrenyiment
  • Esforços repetits en defecar
  • Diarrea
  • Vida sedentària
  • Obesitat
  • Embarassos
  • Ús excessiu de laxants

Les hemorroides no són hereditàries, però hi ha predisposició familiar.

Símptomes:

Els símptomes més comuns són:

  • Sagnat
  • Prolapse (quan les hemorroides internes surten de l'anus)
  • Picor
  • Emissió de moc
  • Dolor (rar, però pot passar si hi ha un coàgul de sang)

El cirurgià analitzarà els teus símptomes i farà una exploració local. T'explicarà les diferents opcions de tractament i quina és la millor per a tu. També podràs resoldre qualsevol dubte que tinguis.

És possible que el cirurgià que us visiti a la consulta, el que us faci l'operació i el que us visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del propi equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l'ingrés.

Els temes que s'explicaran seran els següents:

En què consisteix la prevenció i el tractament mèdic de les hemorroides?

Per prevenir i tractar les hemorroides, es recomana:

  • Menjar aliments rics en fibra (verdures, fruites, cereals) i beure molta aigua.
  • Evitar aliments i begudes irritants (alcohol, cafè, espècies).
  • No seure durant molt de temps.
  • Evitar esforços en defecar i reduir el temps al bany.
  • Fer banys de seient amb aigua tèbia 2 o 3 vegades al dia si hi ha picor o dolor.

Tractament oral i tòpic:

  • Tractament oral: medicaments per millorar la circulació venosa.
  • Tractament tòpic: cremes i pomades per alleujar el dolor, picor i irritació.

Quan cal operar-les?

La cirurgia es recomana quan els tractaments mèdics no funcionen o si les hemorroides són molt grans i simptomàtiques. Hi ha diversos tipus de cirurgia, depenent de les característiques de les hemorroides.

Quins tipus de tractaments quirúrgics hi ha per a les hemorroides?

En funció de les característiques de les hemorroides i de la simptomatologia (picor, dolor, sagnat, prolapse) el cirurgià pot fer diferents procediments. Entre ells, tenim procediments ambulatoris (que o necessiten ingrés al quiròfan) i quirúrgics.

Tractaments ambulatoris:

Lligadura amb banda elàstica: consisteix a lligar la base de l'hemorroide amb una goma, sense ressecar-la. S'utilitza per a hemorroides internes petites, en nombre d'una o dues, per la qual cosa poden ser necessàries més sessions per al tractament definitiu. Generalment, es realitza sense anestèsia de forma ambulatòria a consultes externes.

Tractaments quirúrgics:

  • Hemorroidectomia de Milligan i Morgan

És la tècnica clàssica que consisteix a exportar les hemorroides generalment sense aplicar punts de sutura. Les ferides queden obertes i la cicatrització passa per segona intenció en 3-4 setmanes aproximadament. Generalment es realitza amb anestèsia general o raquídia i no requereix ingrés hospitalari si la cirurgia es fa al matí. Si la cirurgia es fa a la tarda, normalment es requereix una nit d'ingrés hospitalari.

  • THD (Desarterialització Hemorroidal guiada per Doppler)

El THD és una tècnica quirúrgica que permet tractar alhora els principals símptomes de les hemorroides: el sagnat i el prolapse. Es diferencia de les tècniques quirúrgiques clàssiques (hemorroidectomia de Milligan i Morgan) per no tallar teixit hemorroidari, reduint el perill de danyar els músculs responsables de la continència fecal. Amb una sonda especial connectada a un Doppler (eina que permet veure la circulació de la sang), identifiquem les artèries responsables del sagnat, les lliguem selectivament i corregim el prolapse amb sutures.
Generalment, es realitza amb anestèsia general o raquídia i no requereix ingrés hospitalari si la cirurgia es fa al matí. Si la cirurgia es fa a la tarda, normalment es requereix una nit d'ingrés hospitalari.
No està indicada per a hemorroides externes, en què sol ser millor una hemorroidectomia clàssica.

  • TERMOABLACIÓ HEMORROIDÀRIA amb RADIOFREQÜÈNCIA (RAFAELO)

Amb el mètode RAFAELO, a través de l'aplicació d'energia en forma de radiofreqüència a les hemorroides, hi reduirem el flux de sang, cosa que fa que es contraguin i fins i tot desapareguin, gràcies a un procés de fibrosi.

Es pot fer en tots els pacients amb hemorroides internes que presenten prolapse grau II o III i/o sagnat. No està indicat en cas d'hemorroides únicament externes i en dones embarassades.

Generalment, la intervenció es fa sota sedació associada a anestèsia local, per evitar qualsevol molèstia durant la intervenció. Normalment el pacient pot rebre l'alta el mateix dia de la cirurgia, si la cirurgia es fa al matí. Si la cirurgia es fa a la tarda, normalment es requereix una nit d'ingrés hospitalari.

La cura postoperatòria sol ser mínima, ja que es basa simplement en un tractament analgèsic durant uns dies, depenent del grau de les hemorroides tractades.

El pacient, pocs dies després de la intervenció, pot fer una vida normal.

Cal tenir en compte que després de 10 a 15 dies del tractament, pot produir-se un lleu sagnat anal que sol auto limitar-se.

Aproximadament, unes 4 setmanes després de realitzar el tractament, l'àrea tractada haurà cicatritzat o serà recoberta per una membrana mucosa amb desaparició del sagnat i del prolapse de les hemorroides. En cas que no desapareguin completament els símptomes, o en pacients amb hemorroides grans que no es poden tractar totes d'una vegada, se'n pot fer una segona sessió de tractament. De vegades, pot ser necessari combinar diverses tècniques quirúrgiques per obtenir el millor resultat.

Quina preparació ha de fer prèviament a la cirurgia d'hemorroides?

  • Abans de la cirurgia, haurà de fer una preparació per deixar el recte el més net de femta possible.
  • Aquesta preparació consisteix en:
    • Una dieta sense fibra (sense verdures, llegums i fruites) des d'una setmana abans de la cirurgia
    • Dos ènemes (laxants d'administració rectal) la nit prèvia a la cirurgia en el termini d'un parell d'hores (o al matí si la cirurgia fos programada per tarda). Després de la visita amb el cirurgià, la infermera de consultes externes us explicarà com fer els ènemes (ènemes casen de 250ml).

Què és normal que passi després de l'operació?

  • Dolor: pot ser més intens els primers 2-3 dies. Després disminueix progressivament fins a desaparèixer al cap de 10-15 dies segons la sensibilitat personal al dolor, el tipus de tècnica emprada i el grau de compliment de les recomanacions impartides. De vegades s'intensifica al 2n-3r dia durant les primeres deposicions. Per alleujar el dolor, a l'informe d'alta s'explicaran unes recomanacions analgèsiques.
  • Coïssor i picor: és degut a la humitat constant pròpia de la regió anal i s'accentua amb el trànsit de femta a nivell de les ferides quirúrgiques. Els banys de seient, necessaris per a una higiene postoperatòria adequada, també poden produir coïssor.
  • Secreció: a causa del procés de cicatrització, es produeix una secreció groguenca, rosada o marró, que no cal confondre amb pus: desapareix en finalitzar el procés de cicatrització.
  • Tenesme rectal: és una sensació de pes o d'ocupació a nivell anus-rectal deguda a la cicatrització o a la presència de punts de sutura: desapareix amb el temps.

Consentiment informat

Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el vostre problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià us ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre'l. D'acord amb el coneixement científic que existeixi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps.

El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Us proporcionarem informació i respostes a les vostres preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i riscos i consentir sotmetre's a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Teniu dret a retractar-vos en qualsevol moment previ a l'anestèsia i se us informarà, de nou, de les possibles conseqüències si no es realitza la cirurgia.

Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com ara la realització d'un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. Si és així, us l'explicaran específicament.

Les proves s’han d’haver realitzat, generalment, dintre dels 6 mesos previs a la cirurgia amb un màxim d'un any. Les proves que li realitzaran per a la intervenció són:

  • Anàlisi de sang
  • Radiografia de tòrax
  • Electrocardiograma
  • Proves específiques, si té altres malalties.

 

Amb els resultats de les proves preoperatòries i després de la visita amb infermeria se li programarà una visita amb l’anestesiòleg per comprovar que tot està correcte abans de la cirurgia. 

Pla de la visita:

Realitzar un document preoperatori en el qual es recull:

  • Les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a substàncies com el làtex. Aporti els informes que tingui si els les han estudiades.
  • Els hàbits tòxics. És a dir, si fuma, si beu alcohol o si consumeix drogues. És aconsellable deixar aquests hàbits en les 4 setmanes prèvies a la intervenció i completament mínim 10 dies previs a operar-se, ja que això disminueix el risc de complicacions.
  • Els antecedents patològics. És a dir, totes les malalties que pateixi o hagi patit. 
  • Els antecedents quirúrgics. És a dir, els tipus de cirurgia i anestèsia que li han realitzat prèviament i si hi ha hagut cap problema. En aquest moment és important que expliqui si ha presentat vòmits o nàusees postoperatoris o si és una persona que es mareja amb facilitat. És molt poc freqüent vomitar en el postoperatori, però en algun cas pot passar i és preferible avisar el seu anestesiòleg perquè li administri fàrmacs especials preventius per a les nàusees i vòmits. 
  • La medicació habitual que es pren. És freqüent que el seu anestesiòleg pugui visualitzar aquesta medicació a l'ordinador, però de vegades no està actualitzada així que és recomanable portar preparada la medicació que pren, l'horari i la quantitat.
  • Es recolliran els resultats de les proves complementàries realitzades prèviament.
  • Estudi de la via aèria. Li farà una sèrie de proves, com ara obrir la boca, posar-se de costat o estirar el coll cap amunt. Això es realitza per avaluar la facilitat o no de col·locar el tub orotraqueal necessari per fer-lo respirar durant una anestèsia general.
  • Li preguntaran el seu pes, la seva talla i l’edat per realitzar els càlculs de les dosis dels diferents fàrmacs que s’administren per fer una anestèsia.

Se li explicaran els diferents tipus d’anestèsia que li poden realitzar: En el cas de la colectomia és necessària una anestèsia general. També es pot realitzar algun tipus de bloqueig nerviós per disminuir el dolor en el postoperatori. Tingui en compte que normalment no sol ser el mateix l’anestesiòleg que li realitza el preoperatori i l’anestesiòleg que l’anestesia a quiròfan. Aquest segon serà qui prendrà la decisió última del tipus d’anestèsia a realitzar.

Li donaran un consentiment informat específic segons el qual accepta ser anestesiat: Segurament prèviament, també hagi signat el consentiment segons el qual accepta la cirurgia que li realitzaran.

En funció de la medicació que prengui, se li donaran unes pautes si hi ha alguna medicació que hagi de deixar prèviament: Alguns dels fàrmacs que se solen suspendre són anticoagulants i/o antiagregants com el sintrom®, Pradaxa®, xarelto®, plavix®, adiro® (aquest últim, de vegades no se suspèn)... És important que aquesta medicació la suspengui exactament com li recomani el seu anestesiòleg, ja que això farà que no tingui risc de sagnat excessiu durant la cirurgia, però tampoc de formar trombes (coàguls) als vasos sanguinis que li poden ser perjudicials.

Li explicaran el dejuni previ que ha de fer: Generalment, es recomana no prendre res sòlid durant les 6 hores prèvies a la cirurgia. En alguns programes se li donarà uns concentrats de glucosa (sugarmix®) que podrà prendre fins a 3-4 hores abans de l’admissió a l’hospital.  En alguns casos sí que pot prendre la seva medicació habitual amb un glop petit d’aigua, si és que així li ho indiquen.

Resolució de dubtes que pugui tenir.

Li trucaran des de programació quirúrgica  de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), uns 7 dies abans de la intervenció quirúrgica (IQ), per concretar la data i l' hora. Posteriorment, des de la unitat de recepció i preparació de pacients (URPP) rebrà una altra trucada recordatòria 1 dia abans de la IQ.

Li donaran instruccions concretes per a l'ingrés i per resoldre diferents dubtes que li puguin sorgir (com per exemple, sobre l'ingrés a l'hospital). També, podrà comunicar eventualitats que puguin alterar el seu ingrés (com per exemple un procés infecciós durant la setmana prèvia a la intervenció quirúrgica).

En el cas que no pugui ingressar per qualsevol motiu, ha d'avisar com més aviat millor per poder aprofitar  l'activitat quirúrgica d'aquell dia per un altre pacient.

Què ha de fer el dia de la seva cirurgia?

Higiene:

El dia de la seva cirurgia, al seu domicili, s'ha de dutxar el cos i els cabells amb sabó preferiblement neutre. També s'ha de raspallar les dents. Recordi no posar-se res a la pell com per exemple: perfums, maquillatge, esmalt d'ungles o crema hidratant.

Alimentació i medicació prèvia:

Recordi que el dia de la intervenció no pot menjar ni beure res durant les 6 hores abans de la cirurgia, EXCEPTE si:

  • Li han autoritzat a prendre la seva medicació abans de venir a l’hospital amb un glop petit d’aigua (generalment li haurà dit l’anestesista)
  • Li han donat una beguda rica en carbohidrats que haurà de prendre seguint les instruccions que hagi rebut (generalment li hauran dit i donat la infermera)

Què ha de portar a l'hospital?

En una motxilla petita:

  • Documentació personal: targeta sanitària, DNI/NIF
  • Medicació habitual i recepta electrònica
  • En cas d'utilitzar la màquina CPAP (apnees del son) ha de portar-la
  • Pròtesis que li siguin imprescindibles per a l’estada (ulleres, audiòfons...)

Què NO ha de portar a l'hospital?

  • Objectes de valor (joies, pírcings, targetes de crèdit  o similar)

 

El dia de la cirurgia, ha de venir a l'hospital el dia que li hagin dit per telèfon.

Podrà venir acompanyat si la normativa de visites no canvia. Pot consultar-la a www.bellvitgehospital.cat

Quan arribi a l'hospital, ha d'anar al servei d'admissions de la Unitat de Recepció i Preparació de Pacients (URPP), situada a la 3a planta de l'edifici principal. Un cop allà, haurà de passar la targeta sanitària per la màquina de lectura i serà avisat.

Al mostrador, haurà de detallar qui serà la persona de contacte i donar el seu nom i telèfon. Allà, li lliuraran:

  • Un full d'etiquetes identificatives.
  • Una polsera identificativa.
  • Una polsera amb un QR.

Tot això, ho haurà de lliurar a la infermera quan entri al box.

Posteriorment haurà d’esperar fins que l’avisin per la pantalla amb el seu número i el box on haurà d’anar.

En el moment de l’admissió, també se l’informarà que ha d’entregar els seus objectes personals al seu acompanyant perquè els guardi durant tot el procés.

Durant el procés quirúrgic, el seu acompanyant estarà informat contínuament per SMS de la seva ubicació i fase del procés quirúrgic en el que es troba. En acabar la intervenció, el cirurgià l’informarà telefònicament.
Si no va acompanyat, es procedirà a custodiar les seves pertinences amb Seguretat.

Un cop li hàgim indicat el box al qual s’ha de dirigir, passarà per les següents zones:

Box d’infermeria:

Una infermera li preguntarà el seu nom i edat i el pesarà i mesurarà. Li prendrà la temperatura, comprovarà si s’ha dutxat a casa i si ha fet el dejú de 6h indicat. En cas que porti algun objecte de valor (dentadura postissa, joies, etc.), el seu acompanyant se’n farà càrrec (si no està acompanyat, es procedirà a custodiar-ho a Seguretat).

La infermera li prendrà diferents mesures de constants mèdiques: pressió arterial, saturació d'oxigen, temperatura... En el cas que sigui necessari, li podrà treure una mostra sanguínia. També li farà preguntes per saber si hi ha hagut alguna incidència en la preparació que es realitza a domicili prèvia a la intervenció.

Zona de vestidors:

Seguidament, es dirigirà a la zona de vestidors on l’ajudaran a posar-se la bata de quiròfan i les sabatilles. La seva roba podrà deixar-la en una zona amb guixetes o se la pot emportar el seu acompanyant.

Zona de butaques o llit:

En aquesta zona esperarà amb el seu acompanyant que arribi el zelador, que serà qui el traslladi a l'Àrea Quirúrgica de l’hospital i li expliqui al seu acompanyant on estan situades les diferents sales d'espera.

Informació als familiars mentre vostè estigui a l'àrea quirúrgica

Durant tot el procés quirúrgic, s'aniran enviant SMS als familiars, indicant on es troba el pacient en cada moment. En el cas que la cirurgia s'allargui més temps del previst, també s'informarà que el pacient continua a quiròfan. Quan acabi l'operació, el cirurgià informarà telefònicament, al familiar que vostè hagi indicat com a referent, com s'ha desenvolupat la cirurgia.

Estada al prequiròfan

A l’àrea quirúrgica, esperarà a una sala que rep el nom de prequiròfan juntament amb altres pacients que també han de ser operats de diferents tipus de cirurgies. Allà es presentarà l'anestesiòleg i el personal d'infermeria que li faran algunes preguntes abans d'entrar a quiròfan. Per motius de seguretat clínica, és probable que hi hagi preguntes que se li facin diverses vegades.

Estada al quiròfan

Al quiròfan, l’equip quirúrgic li col·locarà  uns monitors per controlar el seu estat en tot moment. També li posaran un catèter a una vena del braç o de la mà per administrar la medicació necessària.

Posteriorment, l'anestesiòleg li realitzarà la tècnica anestèsica adient per a poder procedir a la realització de la cirurgia.

Quan acabi la cirurgia, el traslladaran a la sala de recuperació postoperatòria (recovery). El recovery és una sala de recuperació postoperatòria a la mateixa àrea quirúrgica on estarà, juntament amb altres malalts, el temps necessari per comprovar que tot està correcte abans de tornar a la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (unitat de CMA o UCMA). En aquesta sala anirà despertant-se tranquil·lament de l’anestèsia. Es vigilarà que no tingui cap complicació postoperatòria i que tingui el dolor el més controlat possible administrant la medicació que sigui necessària.  Si el seu estat és l’adient, se'l traslladarà a la unitat de CMA.

Funcionament general de la planta de CMA: horaris de visita i informació als familiars

Recordi que les habitacions són compartides entre dos malalts i és important respectar el descans i la intimitat de tots els pacients que es troben en procés de recuperació a la unitat.

Iniciarà la progressió de la dieta segons el tipus d’anestèsia que li hagin administrat. No prengui res sense informar la seva infermera, no porti menjar de fora. Podrà estar acompanyat d’un únic familiar.

La informació als familiars serà telefònica per part del cirurgià. És important que la persona que vostè designi com a referent sigui constant, estigui pendent del telèfon i sigui el responsable d’informar a la resta de la família per evitar confusions.

En el cas de tenir necessitats especials ha d’informar a l’equip sanitari des de l’ingrés. Per exemple: pacients amb visites restringides, necessitat de suport per entendre la informació,  voluntats anticipades especials, restriccions de transfusió, etc., i aportar la documentació adient.

Seguiment per infermeria

L’equip d’infermeria l’atendrà durant el postoperatori a la Unitat de CMA. Li realitzaran les cures pertinents a l’habitació. Li faran el control del dolor postoperatori, se li administrarà l’analgèsia segons protocol, en cas necessari. Portarà una via venosa, posada a l’àrea de preanestèsia, per afavorir l’administració de la medicació.

L’equip d’infermeria li indicarà el moment idoni per iniciar la tolerància hídrica, iniciar la seva mobilització, controlarà la primera micció i que els apòsits estiguin nets. És important seguir les recomanacions de la infermera, ja que se segueix el protocol indicat per a la seva cirurgia.

Visites mèdiques

Si el postoperatori transcorre sense incidències i no presenta cap complicació, vostè marxarà al domicili el mateix dia de la intervenció. Li donaran l’alta hospitalària que consta de l’informe mèdic amb diverses pautes, se li adjuntarà un full de recomanacions, receptes necessàries i les cites per als controls postoperatoris segons la programació de seguiment de la mateixa cirurgia.

Alta hospitalària

L’alta es donarà en el moment que vostè compleixi tots els criteris d’alta com son:

  • Tolerància a la ingesta
  • Control del dolor
  • Micció espontània
  • Sedestació
  • Deambulació
  • Que no hi hagi complicacions
  • Estar acompanyat per un adult responsable
    • Ha de tenir en compte que només podrà marxar a casa si en el moment de l’alta hi ha un acompanyant amb vostè.

Si compleix aquests criteris, podrà marxar d’alta durant el mateix dia de la cirurgia.

Si durant la seva estada en la unitat de CMA presenta qualsevol complicació, s’avisarà a l’equip mèdic i el valorarà. Si hi ha alguna contraindicació per a poder marxar a domicili, se li assignarà un llit en una planta d'hospitalització i es quedarà ingressat fins a nou avís.

Si tot va bé, abans de marxar, rebrà un SMS al mòbil per emplenar un qüestionari enviat des del nostre servei per tal d’avaluar la seva experiència. És molt important que l’empleni vostè o amb ajuda de la seva família.

Per últim, un cop al domicili, l’equip d’infermeria de la CMA li trucarà el dia següent (excepte si l'operen divendres, que es trucarà el dilluns) per saber: com es troba, si no hi ha hagut cap complicació (sagnant, febre) i si hi ha un bon control del dolor.

Acudir a la visita de control a consultes externes de l'hospital segons programació.

Repòs relatiu evitant esforços i esport fins a la desaparició completa dels símptomes. La durada de la baixa laboral dependrà de la presència i la intensitat dels símptomes i de les característiques del treball.

  • Evitar seure durant molt de temps.
  • Fer banys de seient amb aigua tèbia 3 vegades al dia durant una setmana.
  • Seguiu una dieta rica en fibra i beveu molta aigua.
  • Prendre medicaments per al dolor segons les indicacions.

Acudiu a urgències en cas de febre superior a 38ºC, sagnat abundant o dolor no controlat amb la medicació.

Subscriu-te al nostre butlletí mensual "Fes Salut", amb informació de salut per a tothom.