El cirurgià analitzarà els teus símptomes i farà una exploració local. T'explicarà les diferents opcions de tractament i quina és la millor per a tu. També podràs resoldre qualsevol dubte que tinguis.
És possible que el cirurgià que us visiti a la consulta, el que us faci l'operació i el que us visiti a la planta no sigui el mateix. En qualsevol cas, tots aquests cirurgians són membres del propi equip i comparteixen la informació del seu cas, tant abans de la intervenció com durant l'ingrés.
Els temes que s'explicaran seran els següents:
En què consisteix la prevenció i el tractament mèdic de les hemorroides?
Per prevenir i tractar les hemorroides, es recomana:
- Menjar aliments rics en fibra (verdures, fruites, cereals) i beure molta aigua.
- Evitar aliments i begudes irritants (alcohol, cafè, espècies).
- No seure durant molt de temps.
- Evitar esforços en defecar i reduir el temps al bany.
- Fer banys de seient amb aigua tèbia 2 o 3 vegades al dia si hi ha picor o dolor.
Tractament oral i tòpic:
- Tractament oral: medicaments per millorar la circulació venosa.
- Tractament tòpic: cremes i pomades per alleujar el dolor, picor i irritació.
Quan cal operar-les?
La cirurgia es recomana quan els tractaments mèdics no funcionen o si les hemorroides són molt grans i simptomàtiques. Hi ha diversos tipus de cirurgia, depenent de les característiques de les hemorroides.
Quins tipus de tractaments quirúrgics hi ha per a les hemorroides?
En funció de les característiques de les hemorroides i de la simptomatologia (picor, dolor, sagnat, prolapse) el cirurgià pot fer diferents procediments. Entre ells, tenim procediments ambulatoris (que o necessiten ingrés al quiròfan) i quirúrgics.
Tractaments ambulatoris:
Lligadura amb banda elàstica: consisteix a lligar la base de l'hemorroide amb una goma, sense ressecar-la. S'utilitza per a hemorroides internes petites, en nombre d'una o dues, per la qual cosa poden ser necessàries més sessions per al tractament definitiu. Generalment, es realitza sense anestèsia de forma ambulatòria a consultes externes.
Tractaments quirúrgics:
- Hemorroidectomia de Milligan i Morgan
És la tècnica clàssica que consisteix a exportar les hemorroides generalment sense aplicar punts de sutura. Les ferides queden obertes i la cicatrització passa per segona intenció en 3-4 setmanes aproximadament. Generalment es realitza amb anestèsia general o raquídia i no requereix ingrés hospitalari si la cirurgia es fa al matí. Si la cirurgia es fa a la tarda, normalment es requereix una nit d'ingrés hospitalari.
- THD (Desarterialització Hemorroidal guiada per Doppler)
El THD és una tècnica quirúrgica que permet tractar alhora els principals símptomes de les hemorroides: el sagnat i el prolapse. Es diferencia de les tècniques quirúrgiques clàssiques (hemorroidectomia de Milligan i Morgan) per no tallar teixit hemorroidari, reduint el perill de danyar els músculs responsables de la continència fecal. Amb una sonda especial connectada a un Doppler (eina que permet veure la circulació de la sang), identifiquem les artèries responsables del sagnat, les lliguem selectivament i corregim el prolapse amb sutures.
Generalment, es realitza amb anestèsia general o raquídia i no requereix ingrés hospitalari si la cirurgia es fa al matí. Si la cirurgia es fa a la tarda, normalment es requereix una nit d'ingrés hospitalari.
No està indicada per a hemorroides externes, en què sol ser millor una hemorroidectomia clàssica.
- TERMOABLACIÓ HEMORROIDÀRIA amb RADIOFREQÜÈNCIA (RAFAELO)
Amb el mètode RAFAELO, a través de l'aplicació d'energia en forma de radiofreqüència a les hemorroides, hi reduirem el flux de sang, cosa que fa que es contraguin i fins i tot desapareguin, gràcies a un procés de fibrosi.
Es pot fer en tots els pacients amb hemorroides internes que presenten prolapse grau II o III i/o sagnat. No està indicat en cas d'hemorroides únicament externes i en dones embarassades.
Generalment, la intervenció es fa sota sedació associada a anestèsia local, per evitar qualsevol molèstia durant la intervenció. Normalment el pacient pot rebre l'alta el mateix dia de la cirurgia, si la cirurgia es fa al matí. Si la cirurgia es fa a la tarda, normalment es requereix una nit d'ingrés hospitalari.
La cura postoperatòria sol ser mínima, ja que es basa simplement en un tractament analgèsic durant uns dies, depenent del grau de les hemorroides tractades.
El pacient, pocs dies després de la intervenció, pot fer una vida normal.
Cal tenir en compte que després de 10 a 15 dies del tractament, pot produir-se un lleu sagnat anal que sol auto limitar-se.
Aproximadament, unes 4 setmanes després de realitzar el tractament, l'àrea tractada haurà cicatritzat o serà recoberta per una membrana mucosa amb desaparició del sagnat i del prolapse de les hemorroides. En cas que no desapareguin completament els símptomes, o en pacients amb hemorroides grans que no es poden tractar totes d'una vegada, se'n pot fer una segona sessió de tractament. De vegades, pot ser necessari combinar diverses tècniques quirúrgiques per obtenir el millor resultat.
Quina preparació ha de fer prèviament a la cirurgia d'hemorroides?
- Abans de la cirurgia, haurà de fer una preparació per deixar el recte el més net de femta possible.
- Aquesta preparació consisteix en:
- Una dieta sense fibra (sense verdures, llegums i fruites) des d'una setmana abans de la cirurgia
- Dos ènemes (laxants d'administració rectal) la nit prèvia a la cirurgia en el termini d'un parell d'hores (o al matí si la cirurgia fos programada per tarda). Després de la visita amb el cirurgià, la infermera de consultes externes us explicarà com fer els ènemes (ènemes casen de 250ml).
Què és normal que passi després de l'operació?
- Dolor: pot ser més intens els primers 2-3 dies. Després disminueix progressivament fins a desaparèixer al cap de 10-15 dies segons la sensibilitat personal al dolor, el tipus de tècnica emprada i el grau de compliment de les recomanacions impartides. De vegades s'intensifica al 2n-3r dia durant les primeres deposicions. Per alleujar el dolor, a l'informe d'alta s'explicaran unes recomanacions analgèsiques.
- Coïssor i picor: és degut a la humitat constant pròpia de la regió anal i s'accentua amb el trànsit de femta a nivell de les ferides quirúrgiques. Els banys de seient, necessaris per a una higiene postoperatòria adequada, també poden produir coïssor.
- Secreció: a causa del procés de cicatrització, es produeix una secreció groguenca, rosada o marró, que no cal confondre amb pus: desapareix en finalitzar el procés de cicatrització.
- Tenesme rectal: és una sensació de pes o d'ocupació a nivell anus-rectal deguda a la cicatrització o a la presència de punts de sutura: desapareix amb el temps.
Consentiment informat
Vostè tractarà amb el cirurgià el motiu de la indicació de la intervenció. En alguns casos, el vostre problema pot presentar diverses opcions i conjuntament hauran de decidir quina és la més oportuna per a vostè. En altres ocasions, pot haver-hi una opció clarament necessària per aconseguir els objectius del tractament i el seu cirurgià us ho explicarà per tal que vostè pugui comprendre'l. D'acord amb el coneixement científic que existeixi, el seu equip i vostè prendran una decisió. També és important saber que, de vegades, la intervenció pot tenir una intenció curativa a llarg termini mentre que, d'altres, el que se li ofereix és una possibilitat de millora tot i saber que la correcció total del problema és difícil o que els resultats no perduren sempre en el temps.
El consentiment informat és el dret del pacient a ser informat específicament del procediment quirúrgic que se li realitzarà tenint en compte la seva situació personal. Us proporcionarem informació i respostes a les vostres preguntes perquè pugui avaluar els beneficis i riscos i consentir sotmetre's a la cirurgia plantejada tot coneixen la informació disponible. Teniu dret a retractar-vos en qualsevol moment previ a l'anestèsia i se us informarà, de nou, de les possibles conseqüències si no es realitza la cirurgia.
Podrien demanar-li que consentís també en altres qüestions com ara la realització d'un estudi, la presa de mostres o imatges o la consulta de la seva història clínica. Si és així, us l'explicaran específicament.
