L’Hospital de Bellvitge posa en marxa un programa d’hemodiàlisi a domicili

-

El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge ha posat en marxa aquest mes de juliol el seu primer programa d’hemodiàlisi a domicili. Aquesta innovadora prestació permet que el pacient se sotmeti a hemodiàlisi de manera més còmoda i adaptada als seus horaris i necessitats i que ho faci en sessions més curtes i més suaus (cinc o sis dies per setmana en sessions de 2 hores, per comptes d’haver d’acudir a l’hospital tres dies per setmana i sotmetre’s a sessions de 4 hores).

Aquest règim menys agressiu repercuteix en una disminució de les complicacions i dels ingressos hospitalaris i en un augment de la supervivència en relació amb els pacients que es dialitzen a l’hospital, segons han demostrat estudis internacionals. L’hemodiàlisi a domicili també resulta econòmicament més eficient per l’estalvi de la despesa en transport i en personal assistencial, i facilita el manteniment de l’autonomia i l’activitat laboral del pacient.

El programa que s’ha iniciat a Bellvitge utilitza un aparell de diàlisi domiciliària transportable de darrera generació, pioner a Catalunya, que realitza hemodiafiltració on-line (tecnologia que aconsegueix nivells més alts de depuració de les toxines en relació amb la convencional). El sistema, d’uns 25 quilos de pes, no requereix obres d’instal·lació. Prèviament, el pacient ha de passar per un procés d’aprenentatge i entrenament en l’ús de la màquina a càrrec del personal assistencial de l’hospital que dura de 3 a 5 setmanes.

La malaltia renal crònica és una patologia en què els ronyons no són capaços d’eliminar de manera natural les toxines acumulades a la sang. En les seves fases avançades, cal un tractament substitutiu, el més efectiu dels quals és el trasplantament renal. Tanmateix, els pacients que no poden rebre un ronyó o estan a l’espera d’un òrgan han de ser tractats amb hemodiàlisi o diàlisi peritoneal.

Mentre que en l’hemodiàlisi –el tractament majoritari– la sang es fa circular per un circuit extern del cos on es neteja abans de tornar a l'organisme, en la diàlisi peritoneal es filtra a través d'una membrana natural de l’abdomen, el peritoneu. Aquest darrer sistema té l’avantatge de ser portàtil, per la qual cosa cada vegada és més recomanada als pacients als quals es pot aplicar. Així, en els darrers set anys, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha passat de tenir 20 a 70 pacients anuals en diàlisi peritoneal.

En el moment actual, amb el recent desenvolupament de màquines d’hemodiàlisi transportables, apareix una possibilitat més per a d’altres pacients de seguir el tractament al mateix domicili, sempre que ho permetin les característiques del malalt i la seva motivació. En aquest sentit, el Dr. Josep M. Cruzado, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, destaca que l’hemodiàlisi a domicili “ha començat a implantar-se amb força arreu del món i és previsible que, a la llarga, substitueixi l’hospitalària en tots aquells casos en què sigui possible”.

La taxa d’incidència de pacients que necessiten tractament substitutiu renal a Catalunya ha augmentat un 3,43% del 2011 al 2017. Les últimes dades del Registre de Malalts Renals indiquen que, el 2017, van requerir tractament substitutiu a Catalunya 1.249 nous pacients, dels quals 988 van iniciar hemodiàlisi, 173 diàlisi peritoneal i 88 van rebre un trasplantament anticipat. El total de trasplantaments renals aquell any va ser de 780 (773 el 2018), xifres proporcionalment molt altes però lluny de poder arribar a tots els pacients que es troben en diàlisi.