L'Hospital Universitari de Bellvitge implanta per primera vegada a Espanya una assistència mecànica cardíaca interna (cor artificial) permanent
Cirurgians cardíacs de l'Hospital Universitari de Bellvitge han implantat per primera vegada a Espanya un dispositiu d'assistència ventricular esquerre intern permanent, que supleix les funcions del cor, en una pacient afectada d'insuficiència cardíaca terminal.
La pacient operada ha estat una dona de 43 anys que, per raons mèdiques, no podia ser tractada de la seva insuficiència cardíaca amb cap altre procediment, ni tan sols amb un trasplantament de cor. Sense aquest implant, la seva expectativa de vida era de poques setmanes. La intervenció va ser efectuada el 5 de juny passat per l'equip quirúrgic del Servei de Cirurgia Cardíaca, servei dirigit pel doctor Eduard Castells, amb l'estreta col?laboració dels serveis de Cardiologia, Medicina Intensiva, Anestesiologia, Hematologia i els serveis centrals de l'hospital.
La malalta ha seguit un curs postoperatori normal a la Unitat de Medicina Intensiva-Cirurgia Cardíaca, d'on ja ha estat donada d'alta. El dispositiu implantat, anomenat INCOR, té 120 mil·límetres de longitud per 30 mil?límetres de diàmetre. És una turbina axial recoberta interiorment de titani i exteriorment d'un material biocompatible que levita magnèticament i impulsa la sang des del ventricle esquerre del cor a l'artèria aorta. Fa la funció de substituir l'activitat del ventricle esquerre. Les seves dimensions reduïdes permeten la col·locació del dispositiu a l'interior de la cavitat toràcica del pacient. Es connecta, mitjançant un cable, a una unitat externa de control informàtic i suport energètic, a través d'unes bateries que s'alimenten amb corrent elèctric estàndard. Aquestes bateries permeten que la persona tingui una total mobilitat i autonomia durant unes setze hores, amb els conseqüents beneficis per a la qualitat de vida que això suposa en un aparell de suport vital.
Aquest tipus d'operació exigeix una àmplia experiència prèvia en el maneig d'aquesta franja de tecnologia avançada. A més, implica una coordinació important tant a nivell intrahospitalari com de relacions entre diferents hospitals i institucions.
L'any 1974, l'Hospital Universitari de Bellvitge ja va ser el primer de Catalunya i el segon d'Espanya a implantar un baló de contrapulsació aòrtic, tecnologia que suposava ja un primer pas en aquest camí. Deu anys després, el 1984, el mateix servei va utilitzar bombes centrífugues externes com a ajuda de dies en malalts operats. L'any 1992 va utilitzar per primera vegada a Espanya una bomba pulsativa externa Abiomed connectada a una consola pneumàtica com a ajuda durant diverses setmanes.
L'implant actual permet en principi el suport indefinit de la funció cardíaca. La substitució mecànica de la funció del cor s'emmarca dins del programa de tractaments de la insuficiència cardíaca avançada. Aquesta malaltia ha estat qualificada com l'epidèmia del segle XXI pel fet de ser un problema de prevalença creixent arreu del món a causa de l'envelliment progressiu i amb qualitat de vida de la població. Els tractaments de la insuficiència cardíaca inclouen fàrmacs, teràpia de resincronització cardíaca, assistència mecànica temporal i, en els casos més avançats, trasplantament de cor i procediments de substitució mecànica a llarg termini per un aparell (cor artificial) com ha estat el cas.
Malgrat que els resultats a llarg termini del trasplantament de cor són força bons, la possibilitat de realitzar-los és limitada per la manca de donants suficients per atendre'n la demanda. Els resultats de l'aplicació d'aquesta tecnologia han millorat de forma important en els últims deu anys. De tota manera, l'experiència arreu del món és fins ara força limitada. Els llocs on fins ara s'han fet més intervencions d'aquest tipus han estat els Estats Units i la Unió Europea, principalment Alemanya. L'objectiu ideal és que en el futur ningú hagi de morir per fallada del cor en un hospital especialitzat, ja que existiran els aparells que el podran ajudar o substituir.
