Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > Informatització i èxit dels trasplantaments (1984)

Informació corporativa

Informatització i èxit dels trasplantaments (1984)

La informàtica al servei de la millora

Des de Direcció es va fer una aposta de futur i es va facilitar el camí per dissenyar un sistema d'informació automatitzat, tant assistencial com administratiu, que permetés optimitzar els recursos materials i humans. Es va aconseguir el finançament just per comprar el primer ordinador, un Hewlett Packard, i immediatament es va crear la infraestructura necessària per poder implantar el nou sistema informàtic.

El 1983 es va aprovar el Pla informàtic, un pla a cinc anys que ja introduïa la utilització dels ordinadors personals, aleshores anomenats miniordinadors o microordinadors.

El primer projecte informàtic va posar en funcionament, d'una banda, tot el bloc assistencial (Consultes Externes, Arxius, Admissions i Urgències) i, de l'altra, Comptabilitat, Subministraments i Compres, amb un producte fet molt a mida de les necessitats reals de l'hospital i que, en aquell moment, es va considerar molt avançat.

La generalització dels processos informàtics a l'hospital va comportar un canvi cultural. El projecte va comptar amb la confiança de la direcció i amb la col·laboració del personal, que va participar del canvi cultural que comportava la introducció de nous sistemes de treball. Entre els objectius assistencials assolits cal destacar la història clínica única, la centralització de les Consultes Externes o la mecanització d'Admissions per optimitzar la gestió de llits.

En l'àmbit administratiu es va aconseguir una independència d'altres centres, començant per la comptabilitat, que abans estava lligada a la Vall d'Hebron, tot avançant en la descentralització, excepte en l'apartat de nòmines.

El programa resultant, totalment consolidat el 1987, es va implantar posteriorment en altres centres sanitaris espanyols i va tenir una vida llarga i útil.


Pujar

L'èxit dels trasplantaments

El 1984 el Programa de trasplantament renal estava totalment consolidat i aquest mateix any es va fer el trasplantament de ronyó número 100, esdeveniment que es va celebrar amb actes lúdics, esportius i institucionals.

L'Edifici Prínceps d'Espanya va ser el primer centre sanitari a tenir una unitat de coordinació de trasplantaments, model que va contribuir a augmentar la donació i els trasplantaments, i que, en poc temps, va estendre el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya.

El desenvolupament progressiu des de 1978 del Programa de trasplantament renal i la creació de la Coordinació de Trasplantaments van obrir les portes a altres programes. Així, el febrer 1984 es van fer, per primera vegada a Espanya, una extracció multivisceral global i un trasplantament de fetge, que va iniciar un programa pioner de trasplantament hepàtic en un hospital de la Seguretat Social. Aquest fet va sorprendre fora de l'hospital, ja que hi havia la sensació que encara faltaven uns anys per poder realitzar aquest trasplantament amb èxit.

Va ser un èxit obtingut gràcies a una tasca pluridisciplinària que va reunir diferents especialitats i serveis: el Dr. Jaurrieta, del Servei de Cirurgia, el Dr. Sitges, preparat per a aquesta tècnica a Hannover; el Dr. Margarit, del Servei de Cirurgia; el Dr. Curto, preparat a Pittsburg; el Dr. Osorio, del Servei de Cirurgia; el Dr. Marco Luque, del Servei de Cirurgia Vascular; la Dra. Maestre, del Servei d'Anestesiologia i Reanimació, i la col.laboració del Servei de l'Aparell Digestiu.

El Programa de trasplantament cardíac va haver d'esperar encara un any perquè el Departament de Sanitat l'aprovés, encara que el Dr. Miquel Puig Massana, juntament amb el seu equip, feia molts anys que realitzava trasplantaments experimentals de cor i estava preparat per assumir aquest repte, que a Catalunya només feia l'Hospital de Sant Pau.

Pujar