Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > Neix l'IDIBELL (2004)

Informació corporativa

Neix l'IDIBELL (2004)

Entre els millors


L'any 2004, l'Hospital Universitari de Bellvitge va ser reconegut com un dels quatre millors grans hospitals docents de l’Estat pel programa Top 20, un sistema elaborat l'empresa de serveis sanitaris Iasist per analitzar la qualitat de gestió i assistencial dels més de 150 hospitals.

Aquest programa havia analitzat les dades objectives aportades voluntàriament pels hospitals, promovent així la transparència de resultats i la comparació positiva d'indicadors, i on els centres amb un percentatge menor de mortalitat, complicacions i despesa registraven uns millors resultats.

A més, la pàgina web de l'Hospital va rebre el premi del Consorci Hospitalari de Catalunya a la millor pàgina d'una institució sanitària.

D'altra banda, al juliol es va presentar la unitat de disseny integral de Tomografia per Emissió de Positrons i Tomografia Computada (TEP-TC), una eina diagnòstica clínica que havia de significar importants millores en el diagnòstic del càncer de pulmó, limfomes, càncer d'esòfag, càncer colorectal, melanoma, càncer de cap i coll i càncer de mama, entre d'altres, gràcies a la possibilitat de detectar de manera precoç les patologies i de localitzar amb més exactitud les àrees del cos afectades. 

 Pujar


Recerca per al pacient


El 16 de juny de 2004 es va constituir la fundació de recerca Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) com a successora de la Fundació August Pi i Sunyer.

Unificant els recursos de recerca a Bellvitge de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, el Centre de Transfusions i Banc de Teixits i l’Institut de Recerca Oncològica, l’IDIBELL establia un nou marc per a la recerca a fi de potenciar la creació de xarxes de treball per a la transferència de tecnologia i la formació de plataformes biotecnològiques mixtes.

Així mateix, un altres dels objectius bàsics de l’IDIBELL era integrar en un mateix institut de recerca biomèdica els investigadors bàsics i clínics, treballant per fer avançar la recerca translacional en benefici directe dels malalts i de la societat.

Es va constituir amb cinc grans àrees o programes dedicats al càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, la patologia infecciosa i trasplantament, els factors de creixement, hormones i diabetes, i les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives.

Tot això succeïa en un context general en què, després d’haver anat sempre un pas enrere en relació a la resta de països més industrialitzats pel que fa a recerca, Catalunya i Espanya feien un esforç molt important de dotació econòmica, material i humana en aquest àmbit.

Pujar