Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > Primers canvis de fesomia (2001-2003)

Informació corporativa

Primers canvis de fesomia (2001-2003)

Una nova façana


La primera acció concreta del Projecte Nou Bellvitge va ser la remodelació de la façana i el canvi de finestres de l'Edifici Prínceps d'Espanya.

Històricament, les façanes de l'Hospital tenien dues deficiències: una de seguretat, deguda a la caiguda de rajoles, i una altra d'obsolescència del material. L'objectiu principal era millorar l'hermetisme i reduir així l'impacte del soroll, per la qual cosa es van substituir les anteriors finestres per unes altres de tipus oscil·lobatent que normalment romandrien tancades o, en tot cas, l'usuari només podria obrir uns 12 centímetres. Aquest sistema va permetre evitar la formació de corrents i va augmentar la seguretat.

Pel que fa a la façana, el canvi de les finestres va estar acompanyat de la restauració del mur cortina. A més de ser un revestiment més segur, la imatge de l'hospital va passar de l'antic color blau a una tonalitat més moderna.

Aquests obres van començar el juliol de 2001 i, seguint el pla previst, a final del mes d'agost es van donar per finalitzades.

També durant aquell any es va posar en marxa una unitat de cures intensives postquirúrgiques de cirurgia cardíaca, es va iniciar la digitalització d'imatges, i es van desenvolupar tractaments com ara el de la degeneració macular.

L'hospital va iniciar així mateix la primera fase de desenvolupament d’un nou model de qualitat, anomenat EFQM, i els serveis de Bioquímica Clínica i d'Esterilització van implantar un sistema de garantia de qualitat basat en la norma UNE-EN-ISO 9002.

Pujar


Compartint responsabilitats


El juny de 2002, la signatura de les direccions clíniques de Cirurgia General i Digestiva i Bioquímica Clínica va significar un dels canvis organitzatius més importants d’aquells anys. Les direccions clíniques es van concebre com la millor manera de compartir responsabilitats i d'acostar al màxim la presa de decisions als professionals.

Per les mateixes dates, i en un context en què havia anat desapareixent de manera progressiva dels diferents hospitals públics de Catalunya el nom de Ciutat Sanitària –una expressió de difícil interpretació fora del nostre país– i en què tornava a arrelar amb força el concepte d’hospital com a nom bàsic, es va decidir adoptar la denominació Hospital Universitari de Bellvitge, més comprensible a nivell general, especialment en el cas de les relacions internacionals.

Els noms Prínceps d’Espanya i Duran i Reynals es van conservar per indentificar els edificis de manera independent a les organitzacions que estatjaven.

El mateix any, es va posar en marxa el Projecte hospital lliure de fum del tabac. En el marc de la Xarxa Europea d'Hospitals Sense Fum, l’Hospital es va comprometre a treballar per mantenir-se com un centre sense fum i donar així el millor exemple per recomanar hàbits saludables als pacients i familiars.

Pel que fa a les obres, després de la remodelació de les finestres de l'Edifici Prínceps d'Espanya van començar l'any 2002 les obres del nou edifici de Consultes Externes. A l'estiu es van fer els primers moviments, que van incloure les accions necessàries per construir una nova Ressonància Magnètica, la remodelació de la sala d'actes i una nova cuina. Així mateix, es va treballar en la reorganització de Reanimació Postquirúrgica Cardíaca i en una nova àrea de recepció d'Anatomia Patològica.

Pujar


Nova sala d’actes


Mentre les obres del nou edifici de Consultes Externes continuaven endavant, un dels fets més rellevants del 2003 va ser la inauguració de la nova sala d’actes.

Dotada de tecnologia de primer nivell, la nova sala gran disposava d'una pantalla de 8 x 4 metres, una mesa equipada amb un ordinador fix a l'atril i quatre pantalles TF1 per veure el que es projectava per pantalla, així com millores importants en el control tècnic, un control automatitzat dels equipaments, i un equip de so i d'il·luminació adaptats a les noves exigències de la sala.

A l’amfiteatre de l’antiga sala d’actes es va habilitar una segona sala, amb capacitat per a 82 persones, equipada amb una pantalla de 3 x 2,6 metres, un projector de diapositives, un de vídeo/data i un ordinador, amb la possibilitat de connectar-se amb la sala gran per veure, escoltar i fins i tot preguntar als ponents de la sala gran.

Pujar