Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > El conflicte MIR (1975)

Informació corporativa

El conflicte MIR (1975)

Assistència i docència de primera línia

L'Hospital va iniciar la tasca assistencial amb molta empenta. El 1974 ja es va realitzar el primer trasplantament de còrnia, es va fer el primer cateterisme i també es va començar a utilitzar, per primera vegada a Espanya, la plasmafèresi. Al mateix temps, s'obrien nous serveis, com el d'Oftalmologia i el de Medicina Nuclear, i s'iniciava el treball de tot l'equip del Servei d'Otorinolaringologia amb residents des de 1975. Es van obrir seccions, com la de Dermatologia i la d'Endocrinologia, que en un futur pròxim es transformarien en serveis.

El 1975 va tenir lloc un dels primers actes de promoció de l'hospital en el camp científic: l'organització d'un simposi internacional de preoperatori i postoperatori. L'assistència d'un elevat nombre de professionals estrangers i de la resta de l'Estat van donar una projecció externa a l'Hospital.

També en aquest any 1975 es va posar en marxa la Unitat d'Alimentació Parenteral, que va ser pionera en el conjunt d'institucions de la Seguretat Social. D'una altra banda, ja s'havien fet els primers contactes amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona per iniciar l'activitat docent a l'Hospital. El 1975 van arribar els primers alumnes per fer el sisè curs de medicina, el rotatori.

Pujar

El conflicte MIR

El 1975 va ser un any de grans canvis que van obrir el camí cap a la democràcia de l'Estat espanyol. Aquesta mobilització social també va arribar a l'àmbit sanitari amb el conflicte dels MIR (Metges Interns Residents). Els residents de tot l'Estat demanaven unes expectatives de treball més segures i pressionaven l'Administració per aconseguir un contracte laboral en lloc d'un contracte docent.

No es tractava d'una reivindicació política, però s'hi va anar transformant a causa de la repressió amb què va actuar l'Administració.

Quan el conflicte dels MIR va arribar a l'hospital, el terreny ja estava preparat per a la mobilització. La reintroducció de descomptes a la nòmina per falta de puntualitat, aplicats amb caràcter retroactiu per l'Administració de l'hospital, havia provocat importants incidents i havia donat lloc als primers moviments de representació sindical.

A l'hospital, que comptava amb metges residents des dels seus inicis, el conflicte dels MIR es va mantenir fins al final, amb el fet significatiu que hi van donar suport altres col·lectius, com ara els metges adjunts o l'equip d'infermeria. D'aquests fets es recorda especialment la Marcha de las batas, que va arribar fins a l'Hospital Clínic.

L'estiu de 1975 van ser acomiadats pràcticament tots els residents i també personal de la plantilla que els havia donat suport. Als acomiadats, se'ls aplicava l'article 222 (sedició i atemptat contra un servei públic), que era conegut com el de la galeta, fent referència a una marca de galetes molt popular aleshores. Es van prendre mesures de repressió, es van intervenir telèfons, i la policia va acordonar l'hospital per impedir l'entrada dels acomiadats. Molts pacients, davant de la presència de la policia a l'hospital, van fer costat al personal sanitari.

La situació es va anar normalitzant progressivament i la majoria dels acomiadats van ser readmesos. A l'inici de 1976, ja mort Franco, els darrers acomiadats van obtenir una amnistia i van recuperar els seus llocs de treball. L'hospital ho va celebrar amb una festa per donar-los, de nou, la benvinguda.

Pujar