Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > Creació de l'Institut Català d'Oncologia (1995)

Informació corporativa

Creació de l'Institut Català d'Oncologia (1995)


Nova direcció i noves fites


Des de 1995, la Direcció Mèdica va estar a càrrec de la Dra. Rosa Ramón, i un any més tard el Sr. Manuel Feu va ser substituït al capdavant de la gerència pel Dr. Pere Soley.

El 1995 es va crear oficialment el Banc d'Artèries Humanes, vinculat al Servei de Cirurgia Vascular. Aquest mateix any el Servei d'Otorinolaringologia realitzava un implantament coclear, fet que representava un gran avenç per als malalts sords profunds d'origen neurosensorial. També es va iniciar, dins del Servei de Medicina Preventiva, el Centre de Vacunacions de l'Adult, una unitat que actuava com a centre de referència de la Regió Sanitària Costa de Ponent. D'una altra banda, es va crear el Centre de Dispensació de Metadona, amb capacitat per atendre 150 pacients.

La creació d'una unitat específica per al tractament de l'esclerosi múltiple va ser una fita que es va assolir com a resultat de les investigacions que es desenvolupaven en aquest camp dins de l'hospital, especialment les relacionades amb la investigació de les propietats de l'interferó ß per lluitar contra aquesta malaltia.

Per la seva banda, el Servei de Psiquiatria va potenciar el Programa de trastorns alimentaris amb la posada en marxa d'un menjador, i va continuar amb la tasca de la Unitat de Joc Patològic, pionera a l'Estat espanyol, que es va crear oficialment al gener de 1996. Ambdues unitats són un punt de referència per a altres hospitals de Catalunya i han aconseguit un reconeixement nacional i internacional.

Des del 1995, el Servei de Dermatologia va començar a emprar la puvateràpia. Un any més tard, va incorporar el làser per als tractaments que es realitzen en aquest Servei, una tècnica capdavantera en els hospitals públics catalans. Aquell mateix any es va crear també una Unitat de Curta Estada medicoquirúrgica.


Pujar


Un centre integral per al càncer


El 1987 la Generalitat de Catalunya s'havia fet càrrec de l'Hospital Duran i Reynals i el va incorporar a l'ICS. El Duran i Reynals es va integrar en el conjunt de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge i des d'aleshores va començar a créixer i a dotar-se de serveis que partien dels serveis d'origen de l'Edifici Prínceps d'Espanya. Així, a final dels anys vuitanta es van obrir el Servei d'Oncologia Radioteràpica, el més gran de Catalunya, i la Unitat de Braquiteràpia.

El 1990 es van posar en marxa l'Hospital de Dia –el qual, posteriorment, va formar part del Servei d'Oncologia Mèdica– i el registre de tumors hospitalari. Un any més tard s'iniciava l'activitat de Cures Pal·liatives, primer com a equip de suport i el 1995 ja com a unitat. El 1992 es van constituir el Servei d'Hematologia Clínica i també el Servei d'Epidemiologia i Registre del Càncer, que incorporava el registre de tumors hospitalari, i el 1994 es va posar en marxa la Unitat de Teràpia Intensiva.

Finalment, el 1995 totes aquestes iniciatives van culminar en la constitució de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), com a agrupació de serveis relacionats amb l'atenció oncològica. L'ICO neixia dels serveis d'origen de l'Edifici Prínceps d'Espanya, als quals s'afegia la Unitat de Control i Prevenció del Càncer del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

L'ICO es definia com un centre de referència de Catalunya en matèria oncològica, amb dues missions prioritàries: assessorar el Departament de Sanitat en l'àmbit de l'atenció oncològica i el control del càncer a Catalunya, i actuar com a centre d'atenció oncològica en els àmbits assistencial, docent i de recerca.

Es va constituir com a empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, autònoma en relació a la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge i amb personalitat jurídica pròpia. Però tant l'ICO com la Ciutat Sanitària van passar a compartir serveis comuns i generals i també a col·laborar en el terreny assistencial, docent i investigador. El primer director de l'ICO va ser el Dr. Pau Viladiu.

A l'Hospital Duran i Reynals també s'hi ubicaven en aquells moments dues altres institucions: l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) i l’Institut de Recerca Oncològica (IRO). L’IDI, creat també com a empresa pública del Servei Català de la Salut l'any 1991, realitzava les proves de ressonància magnètica nuclear i les tomografies axials computades. L'IRO, constituït l'any 1992, era un ens dedicat a la investigació biomèdica, en especial a l'oncològica, que posteriorment s’integraria en l’IDIBELL.

Pujar