Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > Una ciutat assistencial, docent i investigadora (1990-1992)

Informació corporativa

Una ciutat assistencial, docent i investigadora (1990-1992)

Hospital i Campus Universitari


Des dels seus inicis, l'Hospital havia lluitat per aconseguir ser un hospital universitari. Durant els anys setanta i vuitanta s'hi van anar incorporant progressivament diferents nivells docents i es va anar negociant una relació amb la Universitat de Barcelona (UB), a l'ombra dels convenis genèrics que signaven l'ICS i la universitat per regular les relacions entre ambdues institucions.

Tot i que es considerava que la incorporació d'un cert nombre de professors ordinaris era vital per aconseguir ser un hospital universitari, la confluència de molts interessos diferents va fer que el procés quedés mig bloquejat, a l’espera de la signatura d'un conveni ICS-UB regulador de les relacions entre ambdues institucions.

L'any 1990 es va consolidar l'acord amb la UB per poder realitzar tots els cursos de la llicenciatura de Medicina a l'aulari del Campus de Bellvitge. Així, s'afegia al seu nom la qualificació d'Universitària i passava a anomenar-se Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge (CSUB). Aquest impuls va permetre edificar 30.000 metres quadrats per a aules, biblioteca, àrees administratives i laboratoris de recerca i signar un imprescindible conveni de constitució de la Comissió Mixta entre l'ICS i la UB.

La col·laboració amb la Universitat de Barcelona va introduir una millora en la qualitat assistencial, relacionada amb el desenvolupament de la docència i la recerca. Al mateix temps, la Universitat de Barcelona va trobar a l'hospital un col·lectiu ja format, capaç d'ensenyar als alumnes de Ciències de la Salut, i unes instal·lacions per a l'ensenyament pràctic.

Amb la incorporació dels alumnes de primer curs es constituïa tot el cicle de pregrau complet, en un campus universitari que integrava un dels projectes docents més atractius i amb més projecció de futur de la Universitat de Barcelona, ja que suposava l'agrupament en una àrea comuna de diferents ensenyaments de la Divisió de Ciències de la Salut, com són Odontologia, Infermeria i Podologia, amb la previsió d'instal·lar-ne d'altres en un futur.

Pujar

Col.laboració amb l'Atenció Primària

Des de principis dels anys vuitanta, l’Hospital Universitari de Bellvitge havia anat intensificant els contactes amb l’atenció primària del territori, en camps específics com ara la hipertensió arterial, les malalties respiratòries cròniques i les malalties endocrinològiques.

Des de l'any 1987 es van anar desenvolupant programes de reciclatge a l'hospital per a personal mèdic i d'infermeria de l'Atenció Primària, i des del 1990 es va iniciar el procés d'integració d'especialistes.

A més, per fer més fàcil la derivació de pacients a Consultes Externes, a poc a poc es va anar ampliant l'accés directe a les agendes de consultes dels metges de l’Hospital. Així, des de l'Atenció Primària es podien programar directament les visites a l'hospital, amb la consegüent simplificació del procés administratiu.

Noves publicacions

L'any 1992, la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge va editar la seva primera memòria, que recollia tota la tasca assistencial i d'investigació realitzada. Al mateix temps s'iniciava la publicació d'una agenda quinzenal d'ordre intern i la revista Bellvitge informatiu, hereva d'una anterior publicació, que donava a conèixer als professionals i a tercers tot allò que generava l'hospital.

Mentrestant, la direcció participativa per objectius es mostrava com una eina eficaç de gestió sanitària.

El mateix 1992 es va celebrar el vintè aniversari de l'Hospital amb un seguit d'actes culturals, lúdics i institucionals, que van cloure amb un acte al Saló Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Pujar

Nous programes de trasplantament

Els programes de trasplantament continuaven obtenint excel·lents resultats. En el 1990 ja s'havia arribat als 500 trasplantaments renals i l'any següent als 100 trasplantaments hepàtics. També a partir del 1991 es va practicar un Doppler transcranial a tots els potencials donadors d'òrgans.

El més significatiu d'aquests anys va ser l'inici de dos nous programes de trasplantament: el de cor i el medul·la òssia. El Programa de trasplantament cardíac, el segon de Catalunya, es va poder implantar gràcies a la feina prèvia del Dr. Miquel Puig Massana i el seu equip, tasca continuada pel Dr. Eduard Castells. El primer pas per iniciar el programa va ser completar la formació dels facultatius a l'estranger. El 1992 ja es van fer 10 trasplantaments de cor.

El Programa estava coordinat pels serveis de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca, que col·laboraven amb altres especialitats, com ara Malalties Infeccioses, Virologia, Anatomia Patològica, Laboratori i Vigilància Intensiva. També era imprescindible la tasca de l'equip d'infermeria, que s'encarregava del suport i l'educació d'aquests malalts. El Programa de trasplantament cardíac de l'Hospital es va convertir en el programa amb la corba de supervivència més alta de l'Estat.

L'abril de 1992 va començar el Programa de trasplantament de medul·la òssia en la versió autòloga. Aquest programa va néixer gràcies a la tasca del Servei d'Hematologia Clínica i es va obrir amb un trasplantament de cèl·lules precursores hematopoètiques de sang perifèrica i moll d'os. El trasplantament de medul·la òssia es va consolidar en pocs anys amb uns molt bons resultats i posteriorment va passar a l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

Per altra banda, el 1991 es va obrir el Servei de Reumatologia, que abans estava integrat com a secció dins del Servei de Medicina Interna. L'any 1992, la Unitat d'Infecció, la clàssica 7.1, es va convertir oficialment en Servei de Malalties Infeccioses. A més d'aprofundir en la infectopatia clàssica, es van potenciar de forma especial dues unitats: la d'infecció nosocomial, de gran tradició a l'hospital, i la Unitat Funcional de Sida, que oferia una atenció integral als infectats pel virus de la immunodeficiència humana.

Pujar