Sou a: Portada > Informació corporativa > Història > Buscant la implicació dels professionals (1988-1989)

Informació corporativa

Buscant la implicació dels professionals (1988-1989)

Un nou equip directiu


En aquests moments es va fer càrrec de la direcció del centre el Dr. Jordi Bardina i poc després el va substituir el Sr. Francesc Moreu.

El nou equip directiu, liderat pel Sr. Moreu, juntament amb el Dr. Francesc Ramos, gerent, el Dr. Carles Serra, nou director mèdic, la Sra. Montserrat Artigas, nova directora d'Infermeria, i el Sr. Antonio Martín, que continuava com a administrador, es va proposar tornar a implicar profundament tot el personal de l'hospital en la seva activitat professional, de manera que aquest entusiasme es traslladés a la tasca assistencial i repercutís en una millora del servei als ciutadans.

Un dels primers projectes d'aquest nou equip directiu va ser utilitzar una nova eina de la gestió sanitària: es tractava de la direcció participativa per objectius, que tindria una llarga continuïtat.

Un punt estratègic era aprofundir en la política de qualitat. Així, per exemple, l'hospital va ser un dels primers a utilitzar el control d'infeccions nosocomials com un element d'anàlisi de la qualitat assistencial. Aquest avenç va ser possible gràcies a la tasca prèvia, entre d'altres, dels serveis de Microbiologia, de Malalties Infeccioses i del grup d'Infermeria de Vigilància Epidemiològica d'Infecció Quirúrgica. A més, va ser el primer hospital amb un projecte de qualitat en la Direcció d'Infermeria.

El 1988 es va inaugurar la Unitat de Litotrípsia, que en dos anys va passar a atendre prop de dos mil pacients. També el 1988 es van assignar els primers llits al Servei de Dermatologia i es va obrir la Unitat de Desintoxicació i Drogodependència. Aquesta unitat va iniciar amb els pacients ingressats un conjunt d'activitats de teràpia com ara jocs i treballs manuals i artístics per calmar ansietats i angoixes.

També el 1988 es va realitzar el primer trasplantament combinat hepàtic i renal, a un pacient de 46 anys. També es va iniciar la utilització d'un nou tractament immunosupressor de teràpia quàdruple als trasplantaments hepàtics, amb molts bons resultats de supervivència.


Pujar

Una imatge lligada a la qualitat

Una de les peces importants per incrementar el nivell de qualitat va ser la formalització, el 1988, d'un servei de reclamacions i suggeriments, tasca que fins aleshores duia a terme el Servei de Relacions Públiques de l'Hospital. Aquesta experiència va passar a servir com a termòmetre de la qualitat assistencial percebuda pels usuaris i a subministrar informació de primera mà difícil d'obtenir per altres vies.

En aquests anys es començava a donar importància a la projecció d'una imatge de l'Hospital lligada a la credibilitat, tant pel que fa als aspectes assistencials com als aspectes formals.

La Unitat d'Audiovisuals va vertebrar una tasca, primer interna i després cap a l'exterior, d'homogeneïtzació de la imatge gràfica i de formalització documental, tant en l'àmbit assistencial com administratiu.

En aquest període es va substituir l'antiga marca de l'hospital, que representava l'ermita de Bellvitge, per un nou imagotip basat en el perfil vertical de les torres. Aquesta marca s'utilitzaria complementàriament a la identificació més institucional, representada per l'adscripció a l'Institut Català de la Salut i la utilització del símbol més representatiu de la sanitat catalana: una creu blava quadribarrada en el seu braç esquerre.

Es va crear també un servei lingüístic amb l'objectiu d'assegurar una bona qualitat en les comunicacions internes i externes mitjançant l'organització de cursos, l'assessorament i la dinamització de l'ús del català.

Destaca, sobretot, la implicació de l'hospital en aquest àmbit amb la constitució de la Comissió de Normalització Lingüística, que va publicar el Manual d'estil de l'HUB.

Per altra banda, la inauguració el 18 d'octubre de 1989 de la parada de Feixa Llarga de la línia 1 del metro va suposar un pas de gegant en l'accessibilitat a l'Hospital. El fet de disposar d'una parada a dins del mateix complex hospitalari va ser de vital importància tant per als usuaris com per al personal  i per als estudiants. 

Malgrat tots aquests esforços, un edifici de la complexitat de l'Edifici Prínceps d'Espanya no estava exempt dels esdeveniments fortuïts i imprevisibles que poden afectar qualsevol gran infraestructura de serveis: la caiguda d'un dels ascensors de l'hospital va commocionar l'opinió pública i el personal, malgrat que es van fer tots els esforços possibles per desvincular aquest fet aïllat del conjunt de l'activitat assistencial de tot el centre.

Pujar

La Fundació August Pi i Sunyer

L'Hospital sempre ha tingut necessitat de coordinar els seus recursos de recerca per obtenir-ne el millor aprofitament. A aquest objectiu han respost els esforços i les iniciatives que s'han portat a terme en diferents etapes. Primerament va ser la creació de la Fundació de Recerca de Bellvitge, el 1989, nascuda de l'impuls de la Subdirecció de Docència i Recerca i del compromís de tots els facultatius de l'hospital de destinar a la fundació ajudes donades pel FISS per al desenvolupament de projectes de recerca.

Una segona etapa s'inicia amb la creació de la Fundació August Pi i Sunyer, que substitueix la Fundació de Recerca de Bellvitge i que es dóna a conèixer el 1991 amb l'organització d'un concert a l'Hospitalet de Llobregat per recollir fons per a la lluita contra la Sida.

La Fundació és una institució privada en la qual després també participaran la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Oncologia. El seu objectiu era promoure i difondre la investigació biomèdica en el Campus de l'Hospital Universitari de Bellvitge, a més de gestionar els fons dels assajos clínics.

Una altra tasca era la de donar suport a la recerca amb becaris, que aviat van superar el centenar, i facilitar ajuts per finançar la presència de convidats estrangers amb l'objectiu de promoure les relacions amb altres centres internacionals.

La Fundació August Pi i Sunyer va participar en la preparació de diverses edicions de la Marató de TV3 per recaptar fons per a la lluita contra el càncer, les malalties del cor i les malalties del sistema nerviós.

Pujar

Espai de cultura

L'Hospital sempre ha demostrat un gran dinamisme en l'impuls d'actuacions que no estan directament relacionades amb el procés assistencial, però que ajuden a fer un centre més agradable i humanitzat. La potenciació d'aquestes activitats extrahospitalàries, entre les quals destaquen les iniciatives culturals, és un element identificatiu de la manera de fer de l'hospital i de la voluntat d'apropar-se al seu entorn.

Des del 1988 hi va haver un servei de préstec de llibres als malalts, que funcionava amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, i amb les donacions desinteressades d'algunes editorials, com ara Edicions 62, i del personal de l'hospital, d'on provenen la major part dels 2.500 llibres de què es disposa. El desembre de 1989 es va inaugurar Bellvitge Art, una galeria d'art per canalitzar la producció artística del personal de l'hospital i també dels pacients i dels artistes dels municipis veïns. Una altra activitat artística amb una important repercussió és el Concurs de fotografia, obert a la participació del personal de l'HUB i dels centres de la seva àrea de referència, que s'organitza des del 1990. Aquest any va ser també el de la convocatòria del primer Concurs de dibuix Infantil per a fills i néts dels treballadors de l'hospital.

La tradició teatral, present en diferents centres sanitaris de Catalunya, va arrelar durant aquests anys a l'hospital, representada pel grup La Teatral de Bellvitge.

Pujar