Sou a: Portada > Informació corporativa > Bellvitge Art

Informació corporativa

Bellvitge Art

Bellvitge Art és l'àrea cultural de l'Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l'estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució.

Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d'exposicions, l'un situat al vestíbul de l'edifici de Consultes Externes, i l'altre a la planta baixa de l'edifici principal.

Dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l'hospital per tal d'oferir una programació contínua d'exposicions.

L'any 2005 es va celebrar el 15è aniversari de Bellvitge Art i es va publicar un llibre recopilatori amb les exposicions més destacades.

Exposicions anteriors

El segrest de la Llum

Espai Hospital. Del 25 de novembre al 18 de desembre de 2013. Inauguració 25 de novembre a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

El segrest de la llum


Som un grup de persones amb dos punts en comú: el gust per la fotografia i el fet d’haver adquirit alguns coneixements sobre l’art fotogràfic de la mà del Raúl Rossi Ferrero, al Centre Cívic Antoni Gaudí de Sant Joan Despí.

Cadascun dels components del grup, amb el petit gest de fer un clic a la seva càmera fotogràfica, intenta “segrestar la llum” per transformar-la en alguna cosa bella, en alguna cosa que ens defineix a cadascun, en un conjunt de píxels... és a dir, en una fotografia.

No trobareu en aquesta exposició una similitud entre les nostres obres. L’edat, la procedència, la formació i, en general, l’experiència acumulada marquen la diferència entre les peces que s’exposen.

Tampoc es tracta d’una competició. El que veieu avui és, simplement, el resultat del “segrest de la llum” des de nou punts de vista diferents.

Esperem que us agradi.

Sant Joan Despí, novembre de 2013
 

+ Recull de l'obra

Elena Sánchez Sánchez

1 de setembre de 2008, a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Elena Sánchez Sánchez Pintura + Recull de l'obra

En carne viva

24 de novembre de 2008, a les 13 hores Per: Jan Vidal Pintura. Tècnica mixta + Recull de l'obra

Eneko las Heras

Imatge de mostra de la galeria

Per: Eneko las Heras Humor gràfic + Recull de l'obra

Ernesto Rodera. Humor

23 d'abril de 2010, a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Per: Ernesto Rodera Humor gràfic + Recull de l'obra

Esquerdes blanques

22 de novembre de 2010, a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Ramón Serra Martínez Fotografia + Recull de l'obra

Estem aquí per ser estimats

Imatge de mostra de la galeria

"Tot el que necessites és amor", ja ho deia Jesucrist i també The Beatles. No hi ha res de nou al món. Volem ser estimats. I alguns, com els protagonistes d'aquesta pel·lícula francesa, intimista i bella Je ne suis pas là pour être aimé ho aconsegueixen. És un títol pretenciós per a una història que no ho és.

El director Stéphane Brizé ha filmat amb molta tendresa unes escenes d'amor absolutament incendiàries, on els protagonistes, Jean-Claude i Françoise, fan de les mirades i del tacte una eines de seducció infalibles. I això sense despullar-se, sense quasi bé tocar-se, només ballant, ballant un tango.

Una pel·lícula d'amor transgressora i valenta que fa d'aquesta música clàssica argentina un autèntic embolcall per a l'espectador. Una autèntica medicina per a l'esperit i els sentits, en un flascó de cine.

+ Recull de l'obra

Ester Bergés

Espai Hospital. Del 3 al 28 de setembre de 2012. Inauguració, 3 de setembre de 2012 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Patchwork

Fa uns quans anys, les nostres àvies eren expertes amb l’art d’apedaçar la roba, la seva funció era allargar la vida útil de llençols, la roba de casa i de la feina. Quan la peça era especialment delicada, es portava a les monges, les quals feien un sargit o un pedaç d’allò més polit i discret que es pugui imaginar. Els metges també apedaçaven, en aconseguir una millora dels que no es trobaven prou bé. Després han vingut anys d’abundància. A l’àmbit de la sanitat cada dia s’apedaça millor i la roba ja no és un bé escàs, podem trobar robes de qualitat de vistosos colors i dissenys. Apedaçar s’ha convertit en una forma artística que permet fer treballs valuosos, i, per donar-li nom, hem fet ús de la denominació americana patchwork, que ve a ser una obra feta de fragments, en aquest cas de tela.

L’Ester Bergés (Rocafort de Vallbona, 1953 ) fa patchwork sense fils, forra caixes, o fa obres lineals. Primer dibuixa les seves creacions, després les marca amb cúter, busca les teles adients, fa els retalls que necessita i les va col•locant amb un treball proper a la marqueteria. El resultat és espectacular després d’innombrables hores de feina i, a més, assegura que és una magnífica teràpia antiestrès.

Plomat, juliol 2012

+ Recull de l'obra

Esther Santacana

Espai Hospital. Del 7 al 31 de gener de 2014. Inauguració, 7 de gener a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Acrílics i carbó

Fernando y Esther, matrimonio de artistas. Sus cuadros reflejan la vida cotidiana de muchas personas que necesitan un suspiro después de un largo día de trabajo y nos hacen imaginar sus historias en cada una de las pinturas que nos muestran.


Sus obras se pueden ver en distintos establecimientos y restaurantes de la provincia de Barcelona, y se han expuesto recientemente en el Ateneu de Sant Boi de Llobregat.


Les caracteriza una viva utilización de la luz y los colores, el juego de sombras y relieves y los cielos deslumbrantes, que reflejan un estilo abierto a todos los públicos. Los cuadros, fruto de la inspiración y su ilusión por la vida, intentan reflejar la sencillez y la diversión de crear pinturas para dar color a los hogares de la familia y amigos.


Se les conoce bajo los pseudónimos artísticos de Fercres y Ruth Heaven.

+ Recull de l'obra

Eva Vera

Espai Hospital. Del 25 de maig al 22 de juny de 2012. Inauguració 29 de maig de 2012 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Dibux Manga

De fa temps, el Japó és una potència exportadora, els nostres carrers estan plens de vehicles japonesos i, arreu, trobem electrònica, fotografia i tot un seguit de productes que les multinacionals japoneses ens posen a l’abast en tot moment.
Darrerament, a més, exporten béns culturals, la cuina japonesa ha conquerit el paladars occidentals de bon grat, és una cuina d’aparent senzillesa, amb una posada en escena subtil, i qui més qui menys ha fet pràctiques de menjar amb els bastonets, per estar al dia. També els bonsais, arbres petits que són una representació fidel de la natura i que creixen lentament, i, com no, els dibuixos manga, de gran difusió al Japó i amb una estètica peculiar, que un seguit de sèries d’animació ens han fet conèixer; de fet, els primers coneguts són dels segles XI i XII i al llarg del temps han anat evolucionant constantment.
L’Eva Vera (Barcelona 1983) va ser, de petita, una noia malaltissa, que va créixer veient pel•lícules d’animació televisiva com Bola de Drac, Doraimón, Pokémon, etc, i a l’hora va comença a dibuixar manga. Alguns dibuixos seus van ser publicats en revistes especialitzades. Ha passat del llapis a acolorir amb Photoshop en un tres i no res, i ara ens presenta una bona mostra de la seva creació.

Plomat, maig 2012.

+ Recull de l'obra