Sou a: Portada > Informació corporativa > Bellvitge Art

Informació corporativa

Bellvitge Art

Bellvitge Art és l'àrea cultural de l'Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l'estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució.

Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d'exposicions, l'un situat al vestíbul de l'edifici de Consultes Externes, i l'altre a la planta baixa de l'edifici principal.

Dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l'hospital per tal d'oferir una programació contínua d'exposicions.

L'any 2005 es va celebrar el 15è aniversari de Bellvitge Art i es va publicar un llibre recopilatori amb les exposicions més destacades.

Exposicions anteriors

Manuel Aguilera

Espai Hospital. Del 23 de juliol al 31 d'agost de 2012

Imatge de mostra de la galeria

Col.leccionisme sanitari

Manuel Aguilera, nascut a Sant Adrià del Besòs l’any 1934 i resident a Gavà des de fa molts anys, és un col•leccionista apassionat que dedica a aquesta activitat la major part del seu temps d’oci, quan treballava de fuster i especialment ara que fa anys que està jubilat. Té un especial interès pels aparells de ràdio antics, dels quals n’atresora uns quatre-cents; unes tres-centes càmeres fotogràfiques, de diferents formats i característiques; o infinitat de paquets de tabac, tot i que fa quaranta anys que ja no fuma. Qualsevol material susceptible de ser col•leccionat desperta el seu interès i casa seva és un petit museu que enamora. Compta, a més, amb la complicitat de la seva senyora, que té una paciència infinita.

Fa anys va ser operat al nostre hospital pel Dr. Albert Miralles Cassina i, des d’aleshores, està desitjant de fer una exposició en el nostre recinte hospitalari, com a mostra d’agraïment al seu metge i a l’Hospital. Hem estat parlant molts dies, coincidint amb les seves visites a Consultes Externes i, finalment, presenta aquesta mostra, que és un recull de materials diversos que tenen a veure amb el món sanitari, des d’edicions de La Vanguardia, a partir de l’any 1929, fins a carnets professionals o targetes d’identificació d’ús quotidià fins als nostres dies.

Plomat, juliol 2012.

+ Recull de l'obra

Eva Vera

Espai Hospital. Del 25 de maig al 22 de juny de 2012. Inauguració 29 de maig de 2012 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Dibux Manga

De fa temps, el Japó és una potència exportadora, els nostres carrers estan plens de vehicles japonesos i, arreu, trobem electrònica, fotografia i tot un seguit de productes que les multinacionals japoneses ens posen a l’abast en tot moment.
Darrerament, a més, exporten béns culturals, la cuina japonesa ha conquerit el paladars occidentals de bon grat, és una cuina d’aparent senzillesa, amb una posada en escena subtil, i qui més qui menys ha fet pràctiques de menjar amb els bastonets, per estar al dia. També els bonsais, arbres petits que són una representació fidel de la natura i que creixen lentament, i, com no, els dibuixos manga, de gran difusió al Japó i amb una estètica peculiar, que un seguit de sèries d’animació ens han fet conèixer; de fet, els primers coneguts són dels segles XI i XII i al llarg del temps han anat evolucionant constantment.
L’Eva Vera (Barcelona 1983) va ser, de petita, una noia malaltissa, que va créixer veient pel•lícules d’animació televisiva com Bola de Drac, Doraimón, Pokémon, etc, i a l’hora va comença a dibuixar manga. Alguns dibuixos seus van ser publicats en revistes especialitzades. Ha passat del llapis a acolorir amb Photoshop en un tres i no res, i ara ens presenta una bona mostra de la seva creació.

Plomat, maig 2012.

+ Recull de l'obra

Ester Bergés

Espai Hospital. Del 3 al 28 de setembre de 2012. Inauguració, 3 de setembre de 2012 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Patchwork

Fa uns quans anys, les nostres àvies eren expertes amb l’art d’apedaçar la roba, la seva funció era allargar la vida útil de llençols, la roba de casa i de la feina. Quan la peça era especialment delicada, es portava a les monges, les quals feien un sargit o un pedaç d’allò més polit i discret que es pugui imaginar. Els metges també apedaçaven, en aconseguir una millora dels que no es trobaven prou bé. Després han vingut anys d’abundància. A l’àmbit de la sanitat cada dia s’apedaça millor i la roba ja no és un bé escàs, podem trobar robes de qualitat de vistosos colors i dissenys. Apedaçar s’ha convertit en una forma artística que permet fer treballs valuosos, i, per donar-li nom, hem fet ús de la denominació americana patchwork, que ve a ser una obra feta de fragments, en aquest cas de tela.

L’Ester Bergés (Rocafort de Vallbona, 1953 ) fa patchwork sense fils, forra caixes, o fa obres lineals. Primer dibuixa les seves creacions, després les marca amb cúter, busca les teles adients, fa els retalls que necessita i les va col•locant amb un treball proper a la marqueteria. El resultat és espectacular després d’innombrables hores de feina i, a més, assegura que és una magnífica teràpia antiestrès.

Plomat, juliol 2012

+ Recull de l'obra

Joan Valldeperas

Espai Hospital. Del 25 de juny al 20 de juliol de 2012. Inauguració 25 de juny, a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

Joan Valldeperas (Olesa de Montserrat, 1953) és metge del Servei de Pneumologia del nostre Hospital. És un home polifacètic: fa uns anys vàrem gaudir del seu mestratge amb la guitarra espanyola, amb magnífics concerts a la sala d’actes de l’Hospital, un d’ells, per cert, amb la participació del seu fill, també metge i concertista. De fa temps, participa en el concurs de fotografia de l’Hospital, on sol presentar sèries de fotografies del seu darrer viatge, una mena de minireportatge, que, per cert, ha resultat premiat en diferents edicions. Viatjar i fer fotografies són activitats que han esdevingut complementàries. Fa fotografies, des de ben jove, una actitud vital vers la fotografia. Viatjar li permet de buscar i trobar imatges moltes vegades somniades i, quan les troba, el temps es para i enceta una recerca artísticament fructífera i personalment enriquidora.

El fil conductor de l’exposició que ens presenta són fotografies de deu anys de viatges, i com a contrapunt, inclou dues fotografies recents realitzades per la seva filla Natàlia, que estan puntualment assenyalades, en podríem dir una exposició conjunta. Felicitacions.

+ Recull de l'obra

Antonio Comino

Espai Hospital. Del 5 al 30 de març de 2012. Inauguració, 5 de març a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Aquarel.la

Antonio Comino és un d’aquests professionals de l’Hospital que només entrar a la feina ja es fa invisible, perquè entra a quiròfan i no en surt, normalment, fins que dóna per acabada la seva jornada laboral. Després de dies i dies en ambient estèril, en el seu temps de lleure té un interès apassionat per l’art, dèria que, a més, ha transmès al seus fills, els quals ja han estat guanyadors en diferents edicions del concurs de dibuix infantil que anualment es convoca a l’Hospital i que està adreçat als fills i néts dels treballadors.

Així mateix, participa habitualment en el concurs de fotografia i, alguna vegada, n’ha estat guanyador.


Després d’anys d’insistència, ens presenta la seva faceta d’aquarel•lista, coneguda en comptagotes a les exposicions col•lectives d’artistes de l’Hospital. Ara podem assaborir la llum de la mediterrània a les seves marines coloristes, d’un blau intens, fragments de vaixells varats en qualsevol port, esperant el seu moment de glòria, aus volant amb parsimònia en un cel infinit, petits bodegons amb fruites casolanes que fan encara olor de camp i de mercat, reflexos aquàtics que, de ben segur, tots hem vist alguna vegada, tot gaudint de les passejades inacabables d’uns ànecs juganers, i també acrobàtiques figures humanes de colors intensos i mirades escrutadores, que no ens deixen indiferents. 

  

+ Recull de l'obra

Antoni Marset. "De mi mirar"

Espai Consultes Externes. Del 7 de juny al 28 de setembre de 2012. Inauguració, 7 de juny a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

De mi mirar (de vuelta pasados 30 años)

Les fotografies que us presento són un recull seleccionat de les realitzades en els darrers 5 anys. Són pensaments plasmats en imatges que no tenen més pretensió que expressar, de forma senzilla, sentiments. Les deixo a les vostres mans perquè les rebeu com estan fetes, amb passió.

Veureu que no tenen més fil conductor que el de l'autor. No segueixen un patró determinat, ni busquen representar una sola idea. Unes són resultat d'un sentiment; altres, d'una recerca estètica; altres són un exercici mimètic amb autors reconeguts, unes vegades voldria ser Centelles, altres Fontcuberta, altres Chema Madoz, altres Pequeño, altres cent fotògrafs més, capaços de condensar en una imatge una ideari, una vida, una situació, una història, un amor o un desamor. Les meves fotografies són fruit d'una forma d'imaginar anàrquica i sense mètode, sense un pla determinat. No buscaven acabar recollides en paper, revelades i positivades. Però estaven equivocades. En fi, una imatge, per a mi, és com un poema que intenta recloure i traslladar el lector moltes sensacions al mateix temps, d'una forma tan sintètica que es corre el perill de no dir res o comunicar de forma equívoca.

Desitjaria traspassar les vostres lògiques barreres crítiques i arribar a l'interior perquè poguéssiu assaborir les mateixes sensacions plaents que vaig tenir en recollir-les.

Antonio Marset Boza

Juny de 2011

Aquí podeu veure el catàleg de l’exposició

+ Recull de l'obra

Jackie Kazarian. "Abraçades"/"Con abrazos"/"Hugs"

Espai Consultes Externes. Del 5 de març al 2 de juny de 2012. Inauguració, 11 de març a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Tècnica mixta

L'art expressa el que és difícil o impossible de dir amb paraules, permet expressar sentiments íntims i introduir-nos en un món nou d'amor, amistat i pau, i, a les persones amb malalties greus – i també als seus cuidadors, familiars i amics-, alleujar la seva ràbia i desesperació.

Les estimulants i dinàmiques imatges de l’artista Jackie Kazarian sovint es refereixen a moments de transformació, amb referències a la pintura clàssica i records nostàlgics del paisatge i l'arquitectura de Chicago. El dubte i la desorientació apareixen en paisatges en moviment que només ofereixen resolucions temporals

En “Dies Feliços”, de Samuel Beckett, una dona anomenada Winnie està enterrada fins al coll i, malgrat la seva situació, s'esforça contínuament a fer feliç el seu marit Willie, que passa la major part de l'obra dormint una borratxera, insensible a la desgràcia de la seva esposa. La representació provoca llàstima, horror, empatia, frustració i avorriment, però, en última instància, la xerraire Millie, amb les seves bromes optimistes, ens guanya el cor.

De manera semblant a Beckett, aquest conjunt d’obres que Jackie Kazarian ens presenta es refereixen a la capacitat humana per superar reptes, ja siguin físics, espirituals, socials o en relació amb la malaltia, i ens fa pensar que cal mantenir la serenitat buscant el nostre equilibri en els moments difícils.

Les gotes, els esquitxos i les pinzellades són part del seu vocabulari artístic i apareixen a l’obra com un element aparentment destructiu, fet que l’apropa a l’expressionisme abstracte. Pren en préstec paisatges de la pintura xinesa i japonesa, obres de Diego Velázquez, com La Visitació, Sant Antoni Abat i Sant Pau l'Ermità o icones de l’arquitectura de Chicago actualment amenaçades de demolició: l’Hospital de Dones Prentice Bertrand Goldberg i la Universitat Walter Netsch, i obres com homenatge a les dones amb càncer de mama, per la seva valentia i coratge.

Viu i treballa a Chicago, i exposa la seva obra arreu del món.

Aquesta exposició s’organitza al voltant del simposi ”Dona Trasplantament i Qualitat de vida” que, des del 2005, s’organitza a l’Hospital Universitari de Bellvitge.

+ Recull de l'obra

Inés Rodríguez Huertas

6 de febrer, a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Per: Inés Rodríguez Huertas Pintura

Inés Rodríguez Huertas té 67 anys i li agrada pintar.

Recorda que, fa uns anys, quan venia a fer-se les analítiques a l’Hospital i veia el passadís, que aleshores feia de sala d’espera i de sala d’exposicions alhora, que tenia la paret plena de quadres, els mirava corpresa, i es preguntava si mai seria capaç de fer una exposició en aquest espai.
Quan al gener de 2011, el seu marit va estar ingressat uns mesos a l’Hospital, un bon dia, va veure que s’estava muntant una nova exposició, va aprofitar per demanar informació, i va continuar treballant... De la seva mà, n’han sortit retrats, paisatges, marines, temàtiques variades, i, ara, aquí ens presenta les seves darreres creacions. Pinta, com ella diu, “a su manera”, tot el que veu, el que li agrada i l’emociona.

Tot va començar quan els seus fills -als quals estima amb bogeria- coneixedors de la seva afició pel dibuix, van comprar-li una maleta plena de pintures i un cavallet; un d’ells va dir-li “ Toma mama, atrévete... que tú sabrás pintar“. Pinta a gust i empaita els seus somnis, un d’ells, el d’exposar a l’Hospital, l’ha vist acomplert i tots vosaltres en podeu gaudir”.

+ Recull de l'obra

Manel Batalla. "El pastor que pinta"

Del 9 de gener al 3 de febrer de 2012. Inauguració, 9 de gener de 2012, a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Pintura

La primera exposició d’enguany és de Manuel Batalla, el pastor que pinta, una persona que realitza una tasca ancestral, que, des del neolític ha sofert pocs canvis, tot i que, darrerament, l’aparició del transistor i la telefonia mòbil ha trencat considerablement aquella mítica solitud, una solitud productiva que li permet de pensar i després es recrea pintant mons imaginaris, creatius, surrealistes, diferents si més no, i totalment personals, una exposició recomanable.

+ Recull de l'obra

La mili al Sahara

21 de novembre de 2011, a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Per: Varis Fotografia

"Anys enrere hi havia l’anomenat Servei Militar Obligatori en virtut del qual tots els joves rebien formació militar durant un temps en centres d’instrucció i casernes. El lloc on complir aquesta obligació era el resultat d’un sorteig i l’atzar podia portar-te a qualsevol lloc de la península o les illes, i, fins a l’any 1975, també al desert del Sàhara Occidental. La llunyania, la solitud i les condicions extremes del clima van deixar una empremta indeleble en els joves que van passar per aquell desert i un record inoblidable dels sahrauís i la seva cultura. Aquesta exposició fotogràfica està dedicada a tots ells"

+ Recull de l'obra