Sou a: Portada > Informació corporativa > Bellvitge Art

Informació corporativa

Bellvitge Art

Bellvitge Art és l'àrea cultural de l'Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l'estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució.

Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d'exposicions, l'un situat al vestíbul de l'edifici de Consultes Externes, i l'altre a la planta baixa de l'edifici principal.

Dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l'hospital per tal d'oferir una programació contínua d'exposicions.

L'any 2005 es va celebrar el 15è aniversari de Bellvitge Art i es va publicar un llibre recopilatori amb les exposicions més destacades.

Exposicions anteriors

Ricard Ribas. Orquídies

Espai Hospital. Del 26 de maig al 20 de juny de 2014. Inauguració, 26 de maig a les 14.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia d'aproximació

Orquídies, un món petit... i fascinant

Cal que em presenti: sóc en Ricard Ribas, infermer de professió i naturalista de sentiment. No en debades vaig iniciar estudis de biologia i això deixa empremta. La fotografia forma part de la meva vida des de fa cinquanta anys, m’ha acompanyat sempre, especialment en les meves excursions per les muntanyes del nostre país, l’alta muntanya pirinenca: els camins recorreguts, els paisatges, els indrets, i allò que m’ha cridat l’atenció, de manera especial, les flors.

D’ençà que vaig deixar el món de l’alta muntanya, cada cop he anat dedicant-me més a la fotografia de natura, i de manera especial de la flora. En els darrers anys m’he especialitzat en el món de les orquídies, per la seva complexitat i especial bellesa.

Sovint, creiem que les orquídies són tropicals i que viuen als arbres, cert! Però a Europa, tot i no ser tant grans, sí que presenten formes singulars, fins i tot voluptuoses, i una varietat cromàtica que no té res a envejar d’aquelles. Se’n coneixen unes 200 espècies diferents, quasi totes presents a la conca mediterrània, de les quals a Catalunya en tenim representades setanta-vuit, més algunes hibridacions que que no compten com a espècie diferent.

Sigueu doncs benvinguts a aquesta petita representació d’un món que em té el cor robat.
 

+ Recull de l'obra

Glòria Falcón

Espai Hospital. Del 23 d'abril al 23 de maig de 2014. Inauguració, 23 d'abril a les 14.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Il·lustració, tècnica mixta

Glòria Falcón va néixer a Barcelona el 1968. Dibuixa des que era petita. Es va formar com a dissenyadora gràfica a l’escola Elisava i, posteriorment, com a il·lustradora, a l’escola de la Dona - espai Francesca Bonnemaison. També ha estudiat poesia i literatura infantil a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha escrit i i·lustrat poemaris infantils i contes com “Animalari” i “Glu, glu”, publicats per SD edicions. La majoria d’il·lustracions d’aquesta exposició pertanyen a aquests poemaris. Ha realitzat molts àlbums de mandales per a MTM editorial. Il·lustra també per a altres autors. El seu últim treball ha estat "Komal i l’estel de colors" (Alba editorial), un conte infantil escrit per Asha Miró i il·lustrat per ella. L’abril de 2014 publica "Núvol" (Alba editorial) del qual també n’és l’autora. “Núvol és un petit homenatge als amics imaginaris, invisibles... que ens acompanyen durant la nostra infància i a vegades al llarg de tota la vida...”
La Glòria estarà encantada que visiteu el seu web i conegueu la seva feina.

www.gloriafalcon.com

+ Recull de l'obra

Montse Piñol. Paisatges irreals

Espai Hospital. Del 31 de març al 22 d'abril de 2014. Inauguració, 31 de març a les 14.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Tècnica mixta

La sensació és la dada que prové d'un dels sentits i que s'emmagatzema a la ment de forma simple, prèvia a la idea, que ja implica un processament. És, per tant, un estímul en brut, des de la realitat, que pot provocar una resposta per part del cervell.

Tota sensació té un component subjectiu, ja que dues persones no tenen les mateixes dades, perquè els seus òrgans són sempre diferents i actuen com a filtre davant l'exterior. La sensació és el pas previ a la percepció, que ja ordena les dades en categories mentals.

Totes les vivències que has anat emmagatzemant quan pintes es transformen en traços i colors que van configurant paisatges que sense ser reals, existeixen en la teva ment, i és aleshores quan tu i les teves mans ho fan visible als altres.

Però aquests paisatges tenen una virtut diferent als que veiem en la realitat; aquests paisatges, quan l’espectador els mira es transformen i agafen les formes i la vida que cadascú els vol donar en funció de les sensacions o percepcions que la seva ment li transmeten.

Una obra no està acabada sense la mirada de l’espectador.

Quin paisatge hi veieu en aquests quadres?... Compartiu-ho i sumarem les vostres sensacions per tal d’acabar cada obra.

+ Recull de l'obra

Carmen S. Pellicer, “Karma”. Miralls

Espai Hospital. Del 3 al 28 de març de 2014. Inauguració, 9 de març a les 14.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Olis

Carmen S. Pellicer “Karma” és dona, pintora i cuidadora. Treballa com a retratista a la Rambla de Barcelona, reflectint el pas de la vida dels passavolants mitjançant el llenguatge pictòric i copsant personalitats amb una perspectiva de gènere genuïna.

Practica el dibuix esquemàtic, quasi lapidari, inquietant, però també els retrats més tendres, amb detalls expressionistes; reflectint sempre la ment humana.

És una obra del nostre temps. No fuig d'estudi, pinta el que veu, però ella vol que sota l’epiteli aparegui l’expressió de la persona. Els retrats recorden les Dones a la finestra que es podrien trobar parlant de les seves coses en el celobert i que, com ella, han cercat en el fons del seu ésser el seu propi ritme, el que configura la seva obra.

Aquests retrats mostren diferents accents i actituds -parlen de tantes experiències anònimes-. La crònica quotidiana és sempre ben representativa del jo, que transcendeix, com en el poema de Montserrat Abelló “Encara és fosc: i, atenta a l'esclat del dia, / sap que tot hi tornarà a ser, / com sempre.”
 

+ Recull de l'obra

Jordi Ribas i Armengol. Sensacions

Espai Hospital. Del 3 al 28 de febrer de 2014. Inauguració, 3 de febrer a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Olis

Nascut a Sant Feliu de Llobregat l’any 1966, va cursar estudis de disseny i il·lustració a l’Escola Massana. Després d’una llarga trajectòria professional en el món de la publicitat i el disseny, l’any 2006 emprèn camí en el món de l’art, treballant en el camp pictòric i il·lustratiu.

L’obra de Jordi Ribas, plena de sentiment i emotivitat, es pot definir com a figurativa i realista, ja que recorre en molts casos al paisatge urbà i es fixa sobretot en el comportament de la figura humana en aquest entorn.


També treballa altres línies de creació, més surrealistes, farcides d’icones, rosa, poma, paraigües, etc. on expressa les emocions i els sentiments més interns i els que ens afecten del món i la societat que ens envolta. En altres, es limita a plasmar sobre tela el que l’inspiren cançons o poemes d’altres artistes.


La tècnica emprada en tots els casos és l’oli sobre tela excepte en aquells casos en què treballa l’acrílic o experimenta amb altres suports.
“Poder plasmar sentiments, emocions o simplement moments que em transporten a records en una obra, és una necessitat vital... és com poder respirar dins un pou.”
 

+ Recull de l'obra

Marisa García Maderal. Més enllà de les paraules

Espai Consultes Externes. Del 26 de febrer al 6 de juny de 2014. Inauguració, 26 de febrer a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Acrílics

Marisa García Maderal, nascuda a Tenerife i resident a Lanzarote, pinta des de finals dels anys 90. Ha desenvolupat la seva obra a les illes Canàries i això explica, en part, el tipus de pintura que fa. El sol, la llum, els colors i el paisatge de Lanzarote creen un clima molt peculiar. L’esclat de cels diàfans ha inspirat molts artistes que són prou coneguts però, un en concret, el mecenes de l’illa, César Manrique, ha tingut una influència cabdal en l’entorn de l’illa. Molts creadors s’han instal•lat en aquest lloc i l’han convertit en font de la seva inspiració: Manolo Millares, Juan Abreu, Raúl Tabares, Martín Zerolo, José Saramago i d’altres.

L’obra que presenta l’autora és senzilla, transmet emoció, pintura nua, resplendent, anarquisme estètic i uns colors molt vius que es converteixen en protagonistes.

Es tracta d’una concepció de l’art, d’una forma d’expressió que va més enllà de la raó, molt preocupada per la imatge i que utilitza colors llampants, formes geomètriques i traços que ens vinculen amb la infància, una obra matisada amb la frescor de l’entorn i amb unes pinzellades d’una ingenuïtat intencionada.

L’artista ha exposat majoritàriament a les illes Canàries: Teguise, Nazaret, Arrecife i Yaiza, a la sala del Centre Cívic de Bellaterra i a l’Aparador d’Art de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Marisa García Maderal, nacida en Tenerife y residente en Lanzarote, pinta desde finales de los años 90. Ha desarrollado su obra en las islas y esto explica, en parte, el tipo de pintura que hace. El sol , la luz, los colores y el paisaje de Lanzarote crean un clima muy peculiar. El estallido de cielos diáfanos ha inspirado a muchos artistas que son suficientemente conocidos pero, uno en concreto, el mecenas de la isla, César Manrique, ha ejercido una influencia capital en el entorno de la isla. Muchos creadores se han instalado a vivir en este lugar y lo han convertido en su inspiración: Manolo Millares, Juan Abreu, Raúl Tabares, Martín Zerolo, José Saramago y otros.

La obra que presenta es sencilla, transmite emoción , pintura desnuda, resplandeciente, anarquismo estético y unos colores muy vivos que son los que adquieren protagonismo.

Se trata de otra concepción del arte, una forma de expresión más allá de la razón, muy preocupada por la imagen, que utiliza colores llamativos, formas geométricas y trazos que nos vinculan a la infancia, una obra matizada con el frescor del entorno y con pinceladas de una intencionada ingenuidad.

La artista ha expuesto mayoritariamente en las islas Canarias: Teguise, Nazaret, Arrecife y Yaiza, la sala del Centro Cívico de Bellaterra y el escaparate de Arte de la Facultat de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Aquí podeu veure el targetó de l’exposició

+ Recull de l'obra

Concurs de dibuix i festa infantil 2014

Espai Hospital. Del 20 de desembre al 13 de gener de 2014. Inauguració, 20 de desembre a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Concurs de dibuix i festa infantil

Per Nadal, a l’Hospital es fa una festa dedicada als nens: hi ha un arbre de bons desitjos, pallassos i, com no, el Pare Noël, que ve carregat de caramels i de regals. El dia de la festa també és el moment més esperat per descobrir els guanyadors del concurs de dibuix infantil en què participen els fills i néts dels treballadors. De dibuixos, n’hi ha de tot tipus perquè el tema no només és hospitalari, sinó que també pot ser lliure. És aquí on la màgia del Nadal fa el seu efecte i els nens tenen l’oportunitat de submergir-se en el seu propi món de la imaginació per transformar les idees en dibuixos plens de formes i colors que donen vida a la sala d’exposicions i, especialment, als malalts que hi passegen pel davant.

Els concursants tindran temps per pensar i dibuixar el que volen fer fins a la setmana anterior al concurs. El dia de la festa, en el moment de revelar els noms dels guanyadors, la sala s’omple d’emoció, atenció, neguit i tensió.

Finalment, després d’entregar els premis, hi ha berenar per a tothom, la gent es felicita les festes, i... fins l’any que ve.

Mireia Muñoz
10 anys

+ Recull de l'obra

Esther Santacana

Espai Hospital. Del 7 al 31 de gener de 2014. Inauguració, 7 de gener a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Acrílics i carbó

Fernando y Esther, matrimonio de artistas. Sus cuadros reflejan la vida cotidiana de muchas personas que necesitan un suspiro después de un largo día de trabajo y nos hacen imaginar sus historias en cada una de las pinturas que nos muestran.


Sus obras se pueden ver en distintos establecimientos y restaurantes de la provincia de Barcelona, y se han expuesto recientemente en el Ateneu de Sant Boi de Llobregat.


Les caracteriza una viva utilización de la luz y los colores, el juego de sombras y relieves y los cielos deslumbrantes, que reflejan un estilo abierto a todos los públicos. Los cuadros, fruto de la inspiración y su ilusión por la vida, intentan reflejar la sencillez y la diversión de crear pinturas para dar color a los hogares de la familia y amigos.


Se les conoce bajo los pseudónimos artísticos de Fercres y Ruth Heaven.

+ Recull de l'obra

Múltiples ressonàncies

Espai Consultes Externes. Del 7 de novembre al 20 de febrer de 2014. Inauguració, 7 de novembre a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Estampalliure: sis mirades creatives

“Estampalliure” (col·lectiu d’artistes de Sant Lluc)

“Estampalliure” és un col·lectiu d’artistes vinculats al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona que volen donar a conèixer les seves creacions en espais públics.
En aquesta mostra podem apreciar la confluència d’inspiracions i ressonàncies en què es mouen els sis creadors exposats:
Podem observar els personatges irònics, singulars i un xic surrealistes d’Eduard Bayarri. Personatges alegres i festius sorgits, potser, d’un inconscient col·lectiu.
Ressonàncies orientals amb la seva tela minimalista i fràgil, on impera el sentit del buit de l’artista Maite Escofet.
I també el collage de Lourdes Mojica, ple d’arabescos i colorisme, on deixa entrar la llum del Mediterrani amb ressonàncies àrabs i gaudinianes.
No hi podia faltar tampoc una mirada cap a la infància i cap al Sud, concretament vers el món africà, amb una narrativa molt poètica del món quotidià de dos infants, Salvador i Esther, a la selva. És el dibuix delicat de Carme Riu de Martín.
En canvi, Roser Ruiz Romero ens presenta una tela impresa amb tècniques modernes, amb figures i cal·ligrafies pròpies del classicisme de l’antiga Grècia, on es capta, amb certa melangia i nostàlgia, el rerefons del llegat grec en la nostra cultura.
Finalment, el collage d’en Francesc Soler estableix una connexió amb el desig de
llibertat i l’amor per la pròpia terra, amb imatges de flora i paisatges del parc de
Collserola enllaçats amb fragments del cartellisme del 10A de “Barcelona decideix”.

Estampalliure Exposicions

“L’Art del gravat”. Centre Cívic Vallvidrera - Vázquez Montalbán. Gener de 2012
“Móns propis”. Corporació Sanitària Parc Taulí de l’Hospital de Sabadell. Maig de 2012
“Espais creatius”. Corporació Sanitària Parc Taulí de l’Hospital de Sabadell. Febrer-març de 2013

Aquí podeu veure el targetó de l’exposició

+ Recull de l'obra

El segrest de la Llum

Espai Hospital. Del 25 de novembre al 18 de desembre de 2013. Inauguració 25 de novembre a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

El segrest de la llum


Som un grup de persones amb dos punts en comú: el gust per la fotografia i el fet d’haver adquirit alguns coneixements sobre l’art fotogràfic de la mà del Raúl Rossi Ferrero, al Centre Cívic Antoni Gaudí de Sant Joan Despí.

Cadascun dels components del grup, amb el petit gest de fer un clic a la seva càmera fotogràfica, intenta “segrestar la llum” per transformar-la en alguna cosa bella, en alguna cosa que ens defineix a cadascun, en un conjunt de píxels... és a dir, en una fotografia.

No trobareu en aquesta exposició una similitud entre les nostres obres. L’edat, la procedència, la formació i, en general, l’experiència acumulada marquen la diferència entre les peces que s’exposen.

Tampoc es tracta d’una competició. El que veieu avui és, simplement, el resultat del “segrest de la llum” des de nou punts de vista diferents.

Esperem que us agradi.

Sant Joan Despí, novembre de 2013
 

+ Recull de l'obra