Sou a: Portada > Informació corporativa > Bellvitge Art

Informació corporativa

Bellvitge Art

Bellvitge Art és l'àrea cultural de l'Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l'estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució.

Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d'exposicions, l'un situat al vestíbul de l'edifici de Consultes Externes, i l'altre a la planta baixa de l'edifici principal.

Dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l'hospital per tal d'oferir una programació contínua d'exposicions.

L'any 2005 es va celebrar el 15è aniversari de Bellvitge Art i es va publicar un llibre recopilatori amb les exposicions més destacades.

Exposicions anteriors

Aida Tejero. Despertares

Espai Hospital. Del 23 d'abril al 24 de maig de 2013. Inauguració 23 d'abril de 2013 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Il·lustració

Despertar. Brotar. Nacer.
Eso es lo que ha significado para la artista oscense Aida Tejero el hallazgo de la ilustración como modo de expresión artística.
El despertar de algo nuevo que tal vez había permanecido latente a lo largo de toda su vida y su trayectoria formativa.
La joven artista, licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona, lleva más de dos años dedicándose al mundo de la ilustración.
En esta exposición, Aida Tejero muestra su obra más reciente y personal. Un juego, una experimentación constante, donde se busca la máxima expresividad a través de formas y líneas concisas, fuertemente contrastadas, que adquieren profundidad gracias a las texturas y recursos plásticos.
Collage, acrílico, estampación… técnicas gráficas y pictóricas que aúnan fuerzas para transmitir emociones sutiles y delicadas o ideas y conceptos encriptados en lenguajes metafóricos, que dejan espacio a la interpretación subjetiva del espectador.
La muestra se completa con una serie de imágenes de menor formato y tratamiento digital donde la artista reafirma su lenguaje visual: elementos naturales, personajes en su mayor parte femeninos, animales y escenas cotidianas que sirven para representar de una forma sincera el mundo más interior y personal de la artista.

+ Recull de l'obra

Al cine, com a la vida, sempre ens calen els sanitaris

Imatge de mostra de la galeria

Els personatges de ficció, com les persones de la vida real, poden estimar, seduir, fer l'amor, lluitar, matar, beure, viatjar... però sempre, sempre, hi ha un moment en què ens necessiten, necessiten els cuidadors, els dispositius sanitaris.

Quan neixen, estan malalts, tenen un accident, o, en el pitjor dels casos, quan intenten suïcidar-se, per esmentar només les situacions més habituals de les pel·lícules vistes fins ara al festival, som allà per solucionar el problema. No es pot entendre el cine sense les escenes d'hospital, sense les imatges dels professionals de la salut. Aneu amb compte a la propera pel·lícula que vegeu, trobareu que això és una realitat, perquè si el cine es nodreix de la vida, a la vida de qualsevol sempre hi ha, com a mínim, un episodi sanitari.

+ Recull de l'obra

Albert Domínguez

Espai Hospital. Del 4 de febrer a l'1 de març de 2013. Inauguració 4 de febrer de 2013 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

Gravat

Albert Domínguez (Esplugues de Llobregat, 1990) ens transporta a un món de somnis, amb un traç pacient i delicat, des de la senzillesa dels objectes quotidians. Peixos, teteres, llibres, maletes... ens conviden a iniciar un viatge imaginari, sorprenent, del qual no es coneix el final del trajecte.

En cada parada descobrim mons subtils, plens de vitalitat, sentim el delicat perfum de la feina feta acuradament, amb la paciència de l’artesà i la creativitat de l’artista, una barreja interessant per a l’espectador que mira i posa interès en el que està veient. Ens permet d’aprofundir per camins poc transitats, plens de petites sorpreses, que ens transporten a mons passats i futurs alhora, és la màgia de l’art que aquest jove artista posa davant dels nostres ulls. Veient les seves obres, ens sentim envoltats de bocinets de tendresa.

En la batalla quotidiana de neguit i desesperança, s’agraeix que algú ens transmeti una estona de pau i que, en compartir els seus sentiments, ens provoqui un somriure o una rialla plena de complicitats, que ens ajudi a fer camí.

+ Recull de l'obra

Alegre història sobre la solitud

Imatge de mostra de la galeria

Una història de dones i amb dones. Escrita i dirigida per homes. No, no és un despropòsit, és una pel·lícula: Estiu a Berlín. A l'original, en alemany, Sommer vorm Balkon, queda millor perquè el balcó té molt a veure a la història. De fet, tot comença allà a la terrasseta, a Berlín. Dues amigues i veïnes que xerren i beuen, la ciutat al fons com un personatge més. L'amistat les fa fortes per resistir la dura vida que tenen. Una és Katrin, que vol trobar un home que sigui un bon pare per al seu fill. L'altra, Nike, només en vol un que es porti bé amb ella. Quan arriba l'home, alguna cosa es trenca entre les dues dones. Aleshores hi ha una parella i una amiga decebuda, la Katrin. No troba treball i és a punt de passar la línia dels 40. No és el millor estiu de la seva vida. Ni tan sols el seu fill li pot donar la mena d'afecte que li cal. I apareixen les malalties: per carència de sentiments i per suplir-los amb succedanis, com l'alcohol. I, per tant, els conflictes, amb la salut, amb l'amiga, i amb el fill.

Andreas Dresen se'n surt d'aquest embolic en 100 minuts. Amb humor.

+ Recull de l'obra

Ana Barbero

Imatge de mostra de la galeria

Olis i Aquarel.les + Recull de l'obra

Àngela Andreu exposarà a Bellvitge Art

22 de setembre de 2003 a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Àngela Andreu Gravat, aquarel·les

El gravat és una de les formes més antigues d'expressió artística, que, amb el temps, ha evolucionat considerablement, incorporant noves tècniques que permeten actualitzar formes i textures.

L'Àngela Andreu ha sentit sempre la necessitat d'investigar, de buscar formes expressives que apropen el seu sentiment al mitjà més adequat. A les aquarel·les es mostra etèria, dominadora de l'espai, conjugant amb lirisme les tasques amb traç precís, fent una obra coherent i bella.

+ Recull de l'obra

Ángela Rodríguez

Imatge de mostra de la galeria

Tècnica mixta

Es nota a l'ambient, al carrer, a les cases i, fins i tot, a l'hospital, l'aire fresc que ens porta la primavera. Un any més, ha arribat puntualment a la seva cita i, als pocs dies, Bellvitge Art inaugura una nova mostra, profundament colorista, que transmet aquesta alegria que només l'art aporta d'una manera ben dosificada.

És una exposició situada en aquest punt meravellós en què l'artesania es fa art gràcies a l'esforç creatiu i a la recerca d'elements nous per part d'una artista de l'obra de la qual ja vam poder gaudir ara fa dos anys en aquesta mateixa sala d'exposicions.

Aquesta exposició té també la feliç coincidència de la jubilació del nostre company Ramon Pagès, que ha desenvolupat la seva tasca com a zelador a quiròfan i que casualment és el feliç marit de l'Ángela i, sens dubte, el principal promotor i difusor de la seva tasca artística.

+ Recull de l'obra

Angelina Rodríguez

12 de gener de 2004 a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Angelina Rodríguez Tècnica mixta + Recull de l'obra

Antoni Marset. "De mi mirar"

Espai Consultes Externes. Del 7 de juny al 28 de setembre de 2012. Inauguració, 7 de juny a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

De mi mirar (de vuelta pasados 30 años)

Les fotografies que us presento són un recull seleccionat de les realitzades en els darrers 5 anys. Són pensaments plasmats en imatges que no tenen més pretensió que expressar, de forma senzilla, sentiments. Les deixo a les vostres mans perquè les rebeu com estan fetes, amb passió.

Veureu que no tenen més fil conductor que el de l'autor. No segueixen un patró determinat, ni busquen representar una sola idea. Unes són resultat d'un sentiment; altres, d'una recerca estètica; altres són un exercici mimètic amb autors reconeguts, unes vegades voldria ser Centelles, altres Fontcuberta, altres Chema Madoz, altres Pequeño, altres cent fotògrafs més, capaços de condensar en una imatge una ideari, una vida, una situació, una història, un amor o un desamor. Les meves fotografies són fruit d'una forma d'imaginar anàrquica i sense mètode, sense un pla determinat. No buscaven acabar recollides en paper, revelades i positivades. Però estaven equivocades. En fi, una imatge, per a mi, és com un poema que intenta recloure i traslladar el lector moltes sensacions al mateix temps, d'una forma tan sintètica que es corre el perill de no dir res o comunicar de forma equívoca.

Desitjaria traspassar les vostres lògiques barreres crítiques i arribar a l'interior perquè poguéssiu assaborir les mateixes sensacions plaents que vaig tenir en recollir-les.

Antonio Marset Boza

Juny de 2011

Aquí podeu veure el catàleg de l’exposició

+ Recull de l'obra

Antonio Comino

Espai Hospital. Del 5 al 30 de març de 2012. Inauguració, 5 de març a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Aquarel.la

Antonio Comino és un d’aquests professionals de l’Hospital que només entrar a la feina ja es fa invisible, perquè entra a quiròfan i no en surt, normalment, fins que dóna per acabada la seva jornada laboral. Després de dies i dies en ambient estèril, en el seu temps de lleure té un interès apassionat per l’art, dèria que, a més, ha transmès al seus fills, els quals ja han estat guanyadors en diferents edicions del concurs de dibuix infantil que anualment es convoca a l’Hospital i que està adreçat als fills i néts dels treballadors.

Així mateix, participa habitualment en el concurs de fotografia i, alguna vegada, n’ha estat guanyador.


Després d’anys d’insistència, ens presenta la seva faceta d’aquarel•lista, coneguda en comptagotes a les exposicions col•lectives d’artistes de l’Hospital. Ara podem assaborir la llum de la mediterrània a les seves marines coloristes, d’un blau intens, fragments de vaixells varats en qualsevol port, esperant el seu moment de glòria, aus volant amb parsimònia en un cel infinit, petits bodegons amb fruites casolanes que fan encara olor de camp i de mercat, reflexos aquàtics que, de ben segur, tots hem vist alguna vegada, tot gaudint de les passejades inacabables d’uns ànecs juganers, i també acrobàtiques figures humanes de colors intensos i mirades escrutadores, que no ens deixen indiferents. 

  

+ Recull de l'obra