Sou a: Portada > Informació corporativa > Bellvitge Art

Informació corporativa

Bellvitge Art

Bellvitge Art és l'àrea cultural de l'Hospital Universitari de Bellvitge. El seu objectiu és fer més confortable l'estada dels malalts i ser un factor de motivació per als professionals de la institució.

Entre les seves activitats més significatives hi ha el funcionament permanent de dos espais d'exposicions, l'un situat al vestíbul de l'edifici de Consultes Externes, i l'altre a la planta baixa de l'edifici principal.

Dibuixants, pintors, fotògrafs i escultors col·laboren amb les seves expressions artístiques amb l'hospital per tal d'oferir una programació contínua d'exposicions.

L'any 2005 es va celebrar el 15è aniversari de Bellvitge Art i es va publicar un llibre recopilatori amb les exposicions més destacades.

Exposicions anteriors

Humor Gràfic: A la salut dels metges

21 d'abril de 2006 a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Col·lecció del Dr. Antoni Castells humor

La sala Bellvitge Art de l'Hospital Universitari de Bellvitge presenta, com cada any, una exposició especial per a Sant Jordi centrada en l'humor. El riure, com les medicines, fa salut, i ara el podem degustar en format de revistes de butxaca dels anys cinquanta fins als vuitanta.

Gràcies a la labor de bibliòfil del doctor Antoni Castells (Barcelona 1892-1981), podem presenciar a la sala Bellvitge Art un recull de publicacions a mig camí entre l'entreteniment i la publicitat de diferents productes farmacèutics. En l'exposició podeu veure, en format de revistes de butxaca, col·leccions quasi completes de Bahia, Píldora, Gránulos, Bacilos.

Mots encreuats, vinyetes de personatges com el Doctor Zito (de Peñarroya), textos del Doctor Esofagio, escrits per Armando Matias Guiu o acudits de Muntañola, aquestes publicacions eren revistes de butxaca amb què els laboratoris obsequiaven els metges. Una curiositat editorial que ens permet avui documentar l'oferta de medicaments de l'època i constatar també que els acudits de metges, i de pacients, són quasi bé un gènere dintre de l'humor.

L'exposició s'inaugurarà el 21 d'abril de 2006, a les 13 hores, i romandrà a la sala Bellvitge Art fins al proper 12 de maig.

+ Recull de l'obra

Humor i alegria: acudits

23 d'abril a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Josep Royo Dibuix + Recull de l'obra

Iban Sarabia Casellas. Homogènia, la figura i l'entorn

Espai Hospital. Del 18 de març al 17 d'abril de 2015. Inauguració, 18 de març a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

Homogènia, la figura i l'entorn

Aquesta proposta fotogràfica parteix de la voluntat d'integrar de manera homogènia la presència humana en una sèrie d'entorns o paisatges, ja siguin naturals o urbans, oberts o tancats. Com es pot observar, les accions dels éssers que hi apareixen són els detonants o els punts de fuga que generen el moviment i la força, dels quals, la fotografia es vol fer portadora a través de l'instant capturat. No obstant això, aquestes accions involucren tot un espai que l'objectiu també pretén recollir i dignificar en la mesura que, enlloc de tractar-lo com a un mer decorat, se li atorga una rellevància i significació pròpies.


En aquest sentit, les fotografies seleccionades sorgeixen d'una recerca per fer paleses les correspondències que els individus estableixen amb els diferents àmbits que habiten. Són imatges articulades sobre una idea de comunicació entre la figura i el paisatge, on tots dos elements es complementen i es donen significacions mútues, tot i la diversitat dels entorns, dels moviments o les emocions exhibides.


Tot plegat, una proposta que, a partir d'una modesta poètica d'aproximació a la realitat i sense voler exposar-se de manera massa autorreflexiva, busca un marcat component estètic. Alhora, persegueix una reflexió sobre com ens relacionem amb els nostres entorns i com habitem els espais a través de les nostres accions, ja siguin en moments quotidians o rituals, ja siguin en instants creadors, recreatius o fins i tot alliberadors.
 

+ Recull de l'obra

Imatge i Paraula

Imatge de mostra de la galeria

Per: Ll.C.Martínez, S.B.Cassadó, A.C.Lleixa Exposició conjunta + Recull de l'obra

In sectario del Doctor Veracruz-Montoya

6 de setembre de 2010, a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Xavier Valiente Martín Dibuix + Recull de l'obra

Inés Rodríguez Huertas

6 de febrer, a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Per: Inés Rodríguez Huertas Pintura

Inés Rodríguez Huertas té 67 anys i li agrada pintar.

Recorda que, fa uns anys, quan venia a fer-se les analítiques a l’Hospital i veia el passadís, que aleshores feia de sala d’espera i de sala d’exposicions alhora, que tenia la paret plena de quadres, els mirava corpresa, i es preguntava si mai seria capaç de fer una exposició en aquest espai.
Quan al gener de 2011, el seu marit va estar ingressat uns mesos a l’Hospital, un bon dia, va veure que s’estava muntant una nova exposició, va aprofitar per demanar informació, i va continuar treballant... De la seva mà, n’han sortit retrats, paisatges, marines, temàtiques variades, i, ara, aquí ens presenta les seves darreres creacions. Pinta, com ella diu, “a su manera”, tot el que veu, el que li agrada i l’emociona.

Tot va començar quan els seus fills -als quals estima amb bogeria- coneixedors de la seva afició pel dibuix, van comprar-li una maleta plena de pintures i un cavallet; un d’ells va dir-li “ Toma mama, atrévete... que tú sabrás pintar“. Pinta a gust i empaita els seus somnis, un d’ells, el d’exposar a l’Hospital, l’ha vist acomplert i tots vosaltres en podeu gaudir”.

+ Recull de l'obra

Iris Martínez Solano. "Fragments"

Espai Hospital. De l'1 al 26 de setembre de 2014. Inauguració, 1 de setembre a les 13.00 h

Imatge de mostra de la galeria

Fotografia

Iris Martínez Solano és graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. S’aproxima al món de la imatge, utilitzant el gran espectre de possibilitats que ofereix la fotografia com a mitjà d’expressió artística.


Fragments és una sèrie fotogràfica de paisatges realitzada durant diversos viatges i derives urbanes per Europa al llarg dels últims cinc anys. A l’exposició per a l’Hospital de Bellvitge es mostra una selecció de quinze fotografies sota la idea del viatge en blanc i negre que evoca la reflexió i el record, tot connectant la vista amb la memòria.

Les imatges capten petites escenes, instants fugaços d’una realitat poètica dins la multitud de successos que convergeixen en un mateix espai; per aturar-se a observar l’entorn, aproximar-se a la privacitat de diversos individus o endinsar-se en llocs inhòspits, tot defugint de la immediatesa i l’agitació de la vida quotidiana.

Les fotografies mostren també els contrastos físics que hi ha entre les diverses ciutats, però sense perdre la connexió visual entre els elements que hi apareixen. Les persones interactuen i es connecten amb l’espai que habiten, generalment a través dels condicionants mediambientals i culturals, però també en funció de la generació o classe social a la qual pertanyen.

És important valorar la capacitat evocadora de les imatges, a partir de les quals cada persona pot imaginar milers de possibles narracions entorn a la captura d’un instant.

+ Recull de l'obra

Isabel Sánchez. Jardí Particular

Espai Hospital. Del 4 de al 29 de març de 2013. Inauguració 10 de març de 2013 a les 13 h.

Imatge de mostra de la galeria

El jardí és un espai de pau i reflexió i, en ocasions, de descobertes.

El “Jardí personal” de la Isabel ens mostra l’obra d’una artista que finalment ha aconseguit expressar la seva percepció sensible del món a través de diferents formes d’expressió gràfica.

La Isabel, utilitzant diverses tècniques i suports, evoca els elements del seu entorn: la figura humana, el bodegó o alguns fragments urbans.

En totes les seves obres i a través d’una tècnica directa recull i manifesta el que li ha cridat l’atenció. En els seus treballs els límits es tornen borrosos, poden desaparèixer i les obres es submergeixen en una atmosfera màgica.

Quan tracta la figura humana, sempre la presenta pensant, mirant el futur, amb una certa absència que ens podria recordar Edgar Degas o Edward Hopper.

Quan pinta un bodegó, els objectes estan dominats per la foscor, de la qual, amb pinzellades lluminoses i breus, en fa sorgir objectes il·luminats per una llum màgica i antiga.

Ens ofereix paisatges contemporanis o fragments del seu entorn, que plasma amb difusa sensibilitat.

La Isabel, en aquesta exposició, ens obre les portes d’un món llargament elaborat en el silenci de la seva quotidianitat i que surt a la llum per primer cop.

Gràcies, Isabel!

+ Recull de l'obra

Jackie Kazarian. "Abraçades"/"Con abrazos"/"Hugs"

Espai Consultes Externes. Del 5 de març al 2 de juny de 2012. Inauguració, 11 de març a les 13 h

Imatge de mostra de la galeria

Tècnica mixta

L'art expressa el que és difícil o impossible de dir amb paraules, permet expressar sentiments íntims i introduir-nos en un món nou d'amor, amistat i pau, i, a les persones amb malalties greus – i també als seus cuidadors, familiars i amics-, alleujar la seva ràbia i desesperació.

Les estimulants i dinàmiques imatges de l’artista Jackie Kazarian sovint es refereixen a moments de transformació, amb referències a la pintura clàssica i records nostàlgics del paisatge i l'arquitectura de Chicago. El dubte i la desorientació apareixen en paisatges en moviment que només ofereixen resolucions temporals

En “Dies Feliços”, de Samuel Beckett, una dona anomenada Winnie està enterrada fins al coll i, malgrat la seva situació, s'esforça contínuament a fer feliç el seu marit Willie, que passa la major part de l'obra dormint una borratxera, insensible a la desgràcia de la seva esposa. La representació provoca llàstima, horror, empatia, frustració i avorriment, però, en última instància, la xerraire Millie, amb les seves bromes optimistes, ens guanya el cor.

De manera semblant a Beckett, aquest conjunt d’obres que Jackie Kazarian ens presenta es refereixen a la capacitat humana per superar reptes, ja siguin físics, espirituals, socials o en relació amb la malaltia, i ens fa pensar que cal mantenir la serenitat buscant el nostre equilibri en els moments difícils.

Les gotes, els esquitxos i les pinzellades són part del seu vocabulari artístic i apareixen a l’obra com un element aparentment destructiu, fet que l’apropa a l’expressionisme abstracte. Pren en préstec paisatges de la pintura xinesa i japonesa, obres de Diego Velázquez, com La Visitació, Sant Antoni Abat i Sant Pau l'Ermità o icones de l’arquitectura de Chicago actualment amenaçades de demolició: l’Hospital de Dones Prentice Bertrand Goldberg i la Universitat Walter Netsch, i obres com homenatge a les dones amb càncer de mama, per la seva valentia i coratge.

Viu i treballa a Chicago, i exposa la seva obra arreu del món.

Aquesta exposició s’organitza al voltant del simposi ”Dona Trasplantament i Qualitat de vida” que, des del 2005, s’organitza a l’Hospital Universitari de Bellvitge.

+ Recull de l'obra

Jazz TSA

11 de febrer de 2010 a les 13 hores

Imatge de mostra de la galeria

Per: Gerard Toledano Fotografia + Recull de l'obra